La Vanguardia (Català-1ª edició)
Embarcació batejada amb el nom de ‘Monturiol’
Narcís Monturiol és més conegut com a pioner de la navegació submarina, però va ser un incansable inventor d’ampli compàs i un polític combatiu.
No va prosperar la temptativa de rebatejar amb el seu nom el passeig Nacional. Només va merèixer un carreret a Sant Martí de Provençals. Malgrat que el 1915 es va crear una comissió municipal per aixecarli un monument, tampoc no va prosperar. Va caldre esperar el 1963, quan la Mutua Metalúrgica de Seguros va plantar a la Diagonal l’escultura de Subirachs.
En canvi, l’activista i compromès Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (Cadci) va tenir la sensibilitat de recordar la seva memòria quan traslladava la seu a la Rambla i instal·lava al port el vistós Club de Mar. L’entitat patrocinava fins i tot pràctiques esportives, com per exemple excursionisme, tennis, futbol, patinatge o especialitats marítimes; aquest vistós amarratge, inaugurat el 1914, facilitava de fer una sèrie d’activitats molt apreciades.
Es va tractar, en aquest cas, d’un llançament i un bateig molt celebrats. Era l’any 1915.
El 27 de març el president del Club de Mar sol·licitava a la Comandància de Marina la
Era propietat del Cadci i el ritual es va complir en el seu Club de Mar
inscripció del iol amb el nom de Monturiol, tot just arribat de les drassanes de Livorno.
Al cap de dos dies, es va procedir a complir amb el ritual ja consagrat davant d’un públic nombrosíssim: el bateig i el llançament.
No cal dir que hi havia els nets de l’inventor, ja que havien acceptat la proposta amb orgull.
Una salva eixordadora d’aplaudiments va esclatar quan l’embarcació començava a entrar a l’aigua i mentre la neta de Monturiol llançava el xampany de la seva copa a la proa. El senyor Sala, en nom de la Junta Directiva del Cadci, va dedicar un breu discurs en record del gran patrici Narcís Monturiol i va oferir la festa als seus descendents, que van contestar amb emocionades frases d’agraïment
El 25 de maig el Club Marítim celebrava les seves tradicionals regates anuals, ja que li corresponia la responsabilitat d’organitzar el Campionat d’Espanya atès que era posseïdor del títol i del trofeu donat per Alfons XIII. La competició va ser guanyada pel iol Manelic, seguit del seu germà Monturiol. Un bo i esperançador principi de la singladura que ja encarava. ●