La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Montjuïc més ‘polèmic’
Les fites que delimitaven les zones on era vetat construir al voltant del castell sobreviuen entre les bardisses
El barri del Poble Sec té només una mica més de 150 anys. Es va començar a construir el 1869, quan es va aixecar la prohibició de construir a l’anomenada tercera zona polèmica. Així es deien les àrees on l’activitat era limitada per raons militars. Es van delimitar a partir del castell de Montjuïc. Hi havia tres perímetres de zones polèmiques marcats per unes fites de formigó numerades i identificats amb les lletres ZP. Encara en queden algunes.
La primera zona polèmica era situada a 625 metres al voltant del castell, que era l’equivalent a la distància que abastava el tret d’un mosquetó. En aquests límits estava prohibit construir, conrear i plantar arbres.
La segona es va establir a 960 metres, l’abast d’un tret d’artilleria, i en aquest cas es registraven limitacions per a cada tipus de construcció. La tercera zona polèmica era fins a les muralles, on només s’autoritzaven petites construccions de tan sols cinc metres d’alçària.
Són poques les fites que assenyalaven aquests límits que han sobreviscut fins als nostres dies, però encara és possible trobar-ne algunes. Per exemple, la número 24, situada després del Museu d’Arqueologia. És entre una de les zones enjardinades del passeig de Santa Madrona, i tot i que està una mica vandalitzada, s’observa perfectament el seu número i la ZP de zona polèmica. També continua dreta la número 29.
Però potser la més singular i que mostra perfectament el seu ús és al carrer Margarit. Es
A l’esquerra, la fita que delimitava la zona polèmica situada
tracta d’una petita resta que tan sols conserva l’identificador ZP i que està incrustada al mur del número 102. Pertanyia al conjunt de fites que marcaven els límits de la segona zona polèmica. El que és més curiós del que queda d’aquesta fita és que és enmig de la finca, de madesprés del Museu d’Arqueologia. A la dreta, el senyal que delimitava la zona polèmica, en aquest cas incrustat enmig d’una finca del carrer Margarit
nera que separa la casa del jardí.
La casa s’erigeix sobre el que van ser els terrenys de la tercera zona polèmica, mentre que el jardí ocupa la part corresponent a la segona, on encara no s’havia aixecat la prohibició d’edificar. ●