Epopeia enlluernadora

‘Els anells de poder Ep sod s

re or J.A. Bayona rod EUA

Un dels principis de la televisió contemporània és que el bé no existeix quan es tracta de ficció dramàtica. El conflicte deriva de les accions qüestionables dels personatges i la innocència hi és present en la mesura que es pot corrompre. En aquest context,

El senyor dels anells: els anells de poder és una obra tan ambiciosa com desafiant: hi és per entretenir en l’àmbit narratiu, per meravellar en l’àmbit visual, però també per encapçalar una ofensiva heroica clàssica.

La feina de J.A. Bayona és respectuosa amb la de Peter Jackson, amb una fotografia amb tocs onírics, que surt triomfal de la seva missió més difícil: encaixar tons, paisatges i les trames creades per Patrick McKay i John D. Payne. Perquè hi ha moments de foscor, de lluminositat poètica, de diàlegs relaxats i còmics, de seqüències d’acció i dramàtiques. I el director barceloní permet que l’escandalós pressupost llueixi en cada àmbit. No només és una qüestió d’espectacularitat (que ho és, d’una manera incomparable, amb la resta de la programació actual), sinó de bon gust i de saber executar les idees.

A la història li queda camí per fer, per demostrar si pot portar amb ritme les trames paral·leles, però sedueix pel que fa a la construcció i presentació de l’univers, que no abandona l’esperança, fins i tot amb una Galadriel venjativa. El temps (i la resta de la temporada) dirà si l’embat de bones intencions es veurà recompensat en un mitjà que sol aplaudir el cinisme. ●