La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanya no és el que era
Per primera vegada en molt de temps la selecció afronta l’Eurobàsquet, que arrenca avui, sense ser favorita a les medalles i amb un equip molt renovat que amb prou feines té experiència en grans tornejos
Durant molt de temps ha estat l’ogre europeu, el rival a batre, l’equip que tots volien evitar, fent fins i tot càlculs la resta de potències per eludir un possible encreuament. Espanya ha viscut instal·lada durant un llarg període en la glòria esportiva amb els Gasol i companyia, assídua els últims anys al podi de l’Eurobàsquet, tres vegades a l’esglaó més alt (2009, 2011 i 2015). Ara, amb un grup molt renovat, sense pràcticament testimonis de l’edat d’or, afronta un escenari nou, fins i tot fora del grup de favorites a les medalles en l’edició del torneig continental que comença avui, un any més tard per la pandèmia.
La família ja va patir un bufetada de realitat davant el creixent nou ordre europeu a la cita del 2017, guanyada per la puixant Eslovènia. En aquesta ocasió, les seus de la fase de grups seran Colònia (Alemanya), Milà (Itàlia), Praga (República Txeca) i Tbilissi (Geòrgia), on els espanyols s’estrenen avui contra Bulgària, un rival a priori senzill. “Cada partit serà un escull dur. I si no el superem intentarem aprendre’n. Estem en un procés de canvi generacional. Volem competir, però mirem bastant més enllà”, va dir abans de volar a la capital georgiana el seleccionador, Sergio Scariolo, a més de defensar que comparar el seu “nou equip” amb altres èpoques és “injust”.
Jaime Fernández, Brizuela, Sebas Saiz, López-Arostegui i l’últim a arribar, Alberto Díaz, tots bregats a l’ACB i a les finestres FIBA però sense experièn
“Els temps de l’abundància s’han acabat”. Ho va dir el president de França, Emmanuel Macron, fa uns dies en el marc de la situació del tauler internacional, però traduït a l’Eurobàsquet i a la conjuntura de la selecció espacia en un torneig d’aquest nivell, componen el gruix d’un equip en què el segell NBA l’aporten el fitxatge Lorenzo Brown i els germans Hernangómez, ja habituals de la selecció, que estan cridats a fer un pas endavant. La quota jove la formen Pradilla, Joel Parra i Garuba. Amb Rudy Fernández com a únic record dels èxits pretèrits, la selecció lluitarà al Grup A amb els búlgars, Turquia, Bèlgica, Montenegro i Geòrgia per ser a la fase final, que es disputarà tota al 8 de setembre. Passen a vuitens els4 primersde cada grup.
10 i 11 de setembre
13 i 14 de setembre
de setembre
i setembre 16 18 de
“Intentarem aprendre de cada partit; ens trobem en ple canvi generacional”, avisa Scariolo
La vigent campiona, Eslovènia, França, Grècia i Sèrbia són les candidates més fermes a l’or a Berlín