La Vanguardia (Català-1ª edició)

Un Nadal dièsel també val

Vint triomfs consecutiu­s del balear als Grand Slams

- Juan Bautista Martínez

Una mica rovellat, incòmode, més erràtic del compte però superviven­t, que és el que compta. Fa falta molt per derrotar Rafa Nadal en un partit de Grand Slam. Tant que el 2022 ningú no pot dir que ha batut el mallorquí en un gran sobre la pista. Només la inoportuna lesió abdominal el va deixar fora de Wimbledon i sense poder saltar a la pista a les semifinals. La resta, triomf rere triomf. Tant a Austràlia com a Roland Garros, a Londres i a Nova York. Si al juny Nadal tornava a les pistes de l’All England Club, absent sobre l’herba des del 2019, dimarts a la nit tornava a l’Arthur Ashe, la pista de tennis més gran del món, terreny que no trepitjava des de feia tres anys.

El seu últim record era la victòria a la final d’aquella edició contra Daniïl Medvédev per ingressar a les vitrines el seu quart títol al US Open. En aquesta ocasió ni el partit, de primera ronda, ni el rival, el novell australià Rinky Hijikata, tenien el mateix glamur, però Nadal va regalar als espectador­s almenys una sessió amb emocions, canvis de rumb i, sobretot, de versió estesa. 3 hores i 8 minuts que li serveixen per agafar ritme, ja que el manacorí disputava només el segon partit en cinquanta dies. El primer el va perdre en el debut a Cincinnati contra Coric. Hijikata, amb només una victòria en tota la seva carrera al circuit, es va esperançar amb emular-lo però al final va capitular davant la perseveran­ça de Nadal (4-6, 6-2, 6-3, 6-3). El seu vintè triomf consecutiu als Grand Slam d’aquesta temporada.

Lògicament no va ser la versió més lluent del mallorquí. Si normalment ja Nadal, com a bon fondista, entra en els tornejos en mode dièsel per anar adquirint temperatur­a amb el pas de les rondes, ara aquesta posada a punt es veu accentuada per la precaució i la inactivita­t.

Quan no és el peu és l’abdomen, però Nadal continua batallant. Quan ha de servir, serveix amb summa rigidesa, però va combatre la falta de flexibilit­at amb ofici i esperit competitiu.

“No he jugat un bon partit amb el servei i això m’ha fet passar nervis al principi. Tenint en compte d’on vinc era un dia per fer la feina sense més ni més i això és el que he fet”, va admetre Nadal, que es va felicitar per retrobar-se amb el públic novaiorquè­s. “Tornar aquí després de tres anys i en la sessió nocturna ha estat emocionant i molt especial. Fa no gaire no sabia si tornaria aquí”.

En segona ronda l’espera un vell conegut, res a veure amb Hijikata. Es tracta de l’italià Fabio Fognini, que sap què és guanyar Nadal. Ho ha aconseguit en quatre ocasions (per tretze derrotes), una precisamen­t a Flushing Meadows. Va ser el ja llunyà 2015, quan va ser capaç de capgirar dos sets en contra al mallorquí. Fognini és lluny del nivell de llavors, però Nadal no es pot despistar.

El partit es disputarà avui en una jornada que també veurà l’enfrontame­nt entre Carlos Alcaraz i l’argentí Fede Coria.

Al quadre femení serà el torn de Paula Badosa. La catalana, casada amb la irregulari­tat, va tirar endavant en l’estrena davant la ucraïnesa Lessia Tsurenko (número 87 del món) malgrat que va cedir la primera mànega i va cometre fins a 57 errades no forçades (3-6, 7-6 (4), 6-3). L’espera la croata Petra Martic. ●

En segona ronda l’espera avui Fognini, un rival perillós que ha batut el mallorquí en quatre ocasions

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain