Por de la por

Tot indica que el conflicte d’Ucraïna es converteix en una guerra de desgast i que Alemanya pot entrar en una estagflació salvatge. Si s’atura la locomotora alemanya, s’atura l’economia europea. Però no necessàriament ha de ser així, perquè Rússia és qui té més interès a vendre gas als europeus a bon preu.

L’estratègia dels bancs centrals és mitjanament clara. El principal problema que té l’economia mundial és la inflació. Per tant, és prioritari controlarla, encara que sigui a costa de sacrificar el creixement. La pujada de tipus d’interès continuarà, i això afectarà de manera directa la inversió, l’ocupació i el consum. Agradi o no a l’esquerra, tornem a un escenari d’austeritat.

A Espanya la pujada dels tipus d’interès que farà el BCE ens dividirà per la meitat. Amb un deute públic pròxims a 1,5 bilions d’euros, 400.000 milions més que quan Sánchez va arribar al poder, el pagament del servei del deute es tornarà a convertir en un malson, com va passar en el passat.

És a dir, plouran pedres. Però no necessàriament ens hem de situar a l’extrem, com va passar amb la crisi de la pandèmia, que l’economia es va paralitzar. No estem en aquest escenari, ni tampoc al de la crisi financera del 2009.

Amb les males notícies també n’hi ha de bones. A partir del setembre podríem tenir un descans al terreny de la inflació. L’IPC podria acabar l’any al voltant d’un 7%. Si es compleixen les previsions de l’Executiu central, l’economia creixerà aquest any un 4,5%, i un 2,7% el que ve. Permetrà que es continuï creant ocupació, però amb menys intensitat que fins ara. A més, la nostra dependència ener

No estem a l’escenari de la pandèmia, ni tampoc al de la crisi del 2009

gètica és inferior que la d’altres països de la UE, i tot això sense oblidar-nos dels grans ajuts i inversions que estem rebent dels fons europeus.

Per tant, encara no estem davant un escenari de crisi. El problema és la por, que pot fer que la societat i l’economia es paralitzin.