La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’atemptat de Cristina Fernández aviva el fantasma de les dues Argentines
Sorpresa per la passivitat dels escortes un cop encanonada la vicepresidenta
Ja sigui per acció o per omissió, la figura de Cristina Fernández, actualment vicepresidenta de l’Argentina, no deixa d’aixecar intenses passions entre els seus devots defensors i els seus acèrrims rivals. L’episodi de dijous a Buenos Aires, en què un individu –que va ser detingut– se li va acostar al carrer, la va encanonar, va prémer el gallet, pel que sembla un parell de vegades, i cap projectil va sortir pel canó, ha resultat ser el pretext per a l’enèsim enfrontament al si d’una societat que sembla dividida entre els qui donen suport a la mandatària neoperonista i els qui la detesten.
El fet de dijous, que va passar davant del domicili de Fernández, està sent investigat per un jutjat d’instrucció de Buenos Aires com un homicidi en grau de temptativa. Tot i això, el comportament de la vicepresidenta i del seu equip d’escortes després de ser encanonada i detingut el sospitós ha disparat tota mena de teories entre els seus detractors, que inclouen que el presumpte magnicidi frustrat és un muntatge encaminat, precisament, a tensar enextremlasituaciópolíticaisocial amb l’objectiu d’influir en el procés acusatori obert per la Fiscalia contra la número dos de l’Executiu argentí per presumpta corrupció.
El Ministeri Públic acusa Cristina Fernández de diversos càrrecs que sumarien fins a 12 anys de presó i inhabilitació per a càrrec públic. D’una manera resumida, se li imputen diverses adjudicacions públiques a dit mentre va ser presidenta de l’Argentina entre els anys 2007 i el 2015. Abans de ser la principal inquilina de la Casa Rosada, va ser primera dama del país durant el mandat d’Héctor Kirchner, marit de qui va enviudar i va succeir en el càrrec.
Dijous, el dia que el brasiler Fernando André Sabag Montiel, de 35 anys, resident a l’Argentina des de fa anys, es va acostar i la va encanonar, Cristina Fernández estava fent un ritual que es repeteix des del mes passat: els seus seguidors duen a terme concentracions de suport davant casa seva al barri de Recoleta, en el que es coneix com a vigílies. Ella s’acosta als seus partidaris, els saluda, fa petons i abraçades i firma autògrafs.
Justament, la mandatària va dir que no s’havia adonat que havia estat amenaçada amb una arma a pocs centímetres de la cara, perquè va mirar cap a terra per recollir un llibre caigut. Això és el que, segons mitjans argentins, va dir a la jutgessa d’instrucció, María Eugenia Capuchetti, en la seva declaració sobre el fet.
Un dels aspectes que més recels ha despertat entre els seus opositors és justament el comportament de Fernández després del que va tenir l’aspecte de ser una greu amenaça contra la seva vida i l’arrest del sospitós. La vicepresidenta va continuar agraint als congregats la seva presència allà, acostant-se a molts d’ells i fins i tot enfilant-se a l’estrep del seu cotxe, sobresortint d’entre el públic, per estendre les salutacions a tots els presents. Aquest comportament és inaudit davant qualsevol analista amb mínims coneixements de custòdia de personalitats. És un tema que, segons informacions que arriben de l’Argentina, serà sotmès a investigació i a depuració de responsabilitats si es comprova que l’equip d’escortes van actuar d’una manera negligent. La seva aparent passivitat és un dels elements que apuntalen la teoria que tot va ser un muntatge.
Les especulacions han arribat a tal extrem que s’ha apuntat que l’arma que dijous va fer servir Sabag era simulada o, fins i tot, d’aigua, perquè en les imatges de vídeo dels fets sembla que surt un líquid pel canó, que un expert en armes citat pel diari Clarín afirma que pot ser alguna mena de lubricant. El mateix rotatiu publica imatges de la pistola a terra i explica que si no es va disparar per molt que el brasiler premés el gallet va ser perquè no hi havia projectil allotjat a la recambra i, així, per molt que s’accioni el disparador, no té lloc cap detonació.
Alberto Fernández, president de l’Argentina, va declarar divendres dia festiu el país amb motiu de l’atac a la seva vicepresidenta, cosa que va facilitar l’enorme presència de públic a la Plaza de Mayo. Allà es va dur a terme una concentració multitudinària en suport a Cristina, com l’anomenen els seus fidels. El president va acusar certs mitjans de comunicació d’estendre “odi mediàtic”, cosa que va valer la repulsa de l’Associació d’Entitats Periodístiques Argentina.
Ahir es va dur a terme una sessió extraordinària del Congrés argentí en què els retrets i les declaracions agres van dominar els discursos, després que grups de divers signe aprovessin un document de rebuig als fets de dijous. ●
Mentre que la justícia investiga el cas com a homicidi en grau de temptativa, hi ha qui parla de muntatge
El president Alberto Fernández vincula la premsa amb els fets perquè estén “odi mediàtic”