La Vanguardia (Català-1ª edició)
Moscou acomiada Mikhaïl Gorbatxov recordant la “llibertat” que va aportar
Funeral sense honors i amb l’absència de Putin per al pare de la ‘perestroika’
Consternació i un ambient de final d’època es vivien dissabte a la quilomètrica fila que, envoltant el teatre Bolxoi, arribava fins a la Casa dels Sindicats, un històric edifici del segle XVIII i façana verda al costat de la Duma i a pocs metres de la plaça Roja i el Kremlin. Allà s’hi havia instal·lat la capella ardent de Mikhaïl Gorbatxov, mort el 30 d’agost als 91 anys. Uns quants milers de persones es van acostar per donar-li l’últim adeu abans de ser enterrat al cementiri de Novodévitxi.
Durant quatre hores van desafiar el fred matí tardorenc per dipositar flors al costat del fèretre del pare de la perestroika, retre respecte a qui va contribuir a posar fi a la guerra freda o simplement viure un moment històric. Mikhaïl Gorbatxov va ser l’últim líder de la Unió Soviètica. Com a secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS, el 1985 va anunciar la perestroika (reestructuració), que implicava reformes polítiques i econòmiques destinades a democratitzar la societat. Juntament amb la glàsnost (transparència), va ajudar a posar fi a la guerra freda i a acostar Rússia cap a Occident. “Gorbatxov va donar a la gent llibertat”, va afirmar el polític Grigori Iavlinski, fundador del partit Iàbloko.
Mikhaïl Gorbatxov (Privólnoie, krai de Stàvropol, 1931) va protagonitzar una època crucial de la història, però els canvis que va ajudar a aconseguir van provocar dificultats als ciutadans del seu país. “Aquells anys van ser molt difícils per a nosaltres. Però Gorbatxov va provocar un gran canvi que cal recordar”, assegura la Valèria.
Al contrari de l’admiració que se li té a Occident, a Rússia la seva figura provoca tant amor com odi. Molts no li perdonen la desintegració de la Unió Soviètica, com el diputat Nikolaï Kolomeïtsev, del Partit Comunista, que després de la seva mort el va qualificar de “traïdor”. Creuen que el principal factor perquè l’URSS deixés d’existir i acabés dividint-se en 15 països diferents va ser la seva debilitat.
Amb aquesta contradicció de fons, el Kremlin va decidir no fer funeral d’Estat i que n’hi havia prou amb incloure-hi alguns “elements” d’aquest honor, va dir dijous Dmitri Peskov, portaveu del president rus. Tampoc no s’hauria entès un funeral d’Estat enmig del conflicte a Ucraïna, el primer de la nova guerra freda entre Rússia i els països occidentals.
El cap del Kremlin, a més, ahir no va anar al funeral. Segons Peskov, obligacions de la seva agenda li impedien assistir-hi per acomiadar l’últim líder soviètic. Putin va presentar els seus respectes a Gorbatxov dos dies abans: va anar a l’Hospital Clínic Central de Moscou per deixar flors al costat del fèretre.
La capella ardent es va instal·lar ahir a la Sala de les Columnes de la Casa dels Sindicats, on en el passat es van organitzar les honres fúnebres de coneguts polítics del país. Com la de Stalin, el 1953, o recentment la de l’ultranacionalista Vladímir Jirinovski, líder del Partit Liberal-Democràtic, mort a l’abril.
Davant el taüt obert de Gorbatxov, flanquejat per una guàrdia d’honor, ahir sí que s’hi van presentar personatges de la política russa, com Dmitri Medvédev, expresident i ex primer ministre rus, o Al·la Pugatxova, diva de la cançó russa des dels temps soviètics.
També va anar-hi el Premi Nobel de la Pau 2021, Dimitri Muràtov, director del diari Nóvaia Gazeta, que Gorbatxov va ajudar a fundar i que avui està tancat. El periodista va acompanyar la família de l’històric polític, asseguda en unes cadires a l’esquerra del taüt.
L’únic líder estranger que va participar en els actes va ser el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que al capdavant d’una delegació va dipositar dues roses blanques davant Gorbatxov.
Suzanne Massie va passar per la capella ardent, l’assessora de Ronald Reagan quan era president dels Estats Units als vuitanta. Va tenir un paper important per a l’establiment de relacions entre els líders dels dos països. Ella va ensenyar a Reagan la dita russa: “Confia, però comprova”.
Contactes com aquests van permetre que durant aquella època milloressin les relacions entre l’est i l’oest. Com a reconeixement, el 1990 Gorbatxov va rebre el Premi Nobel de la Pau.
Aquella època ara s’està acabant, va assegurar Ian Ratxinski, president de l’oenagé Memorial Internacional, tancada l’any passat per les autoritats judicials russes. “Em temo que aquesta era no tornarà a succeir aviat. Gorbatxov potser va ser l’únic governant de la història russa que considerava que el més important és la persona, i no pas l’Estat”, va assegurar.
La Galina, una jubilada que participava activament en les manifestacions d’aquells anys de canvi, creu que “l’època de Gorbatxov ja va començar a canviar amb Ieltsin”, el primer president de la Rússia postcomunista. La cerimònia de comiat tenia prevista una durada de dues hores. Però l’assistència de públic, desitjós de mostrar el seu respecte al líder que Rússia va oblidar, va fer que s’allargués unes altres dues hores.
El fèretre va ser traslladat al cementiri de Novodévitxi enmig d’aplaudiments, algunes llàgrimes i crits de “Gràcies!”. Acompanyat de la guàrdia d’honor i amb el taüt cobert amb la bandera tricolor de Rússia (blanc, vermell i blau), Mikhaïl Gorbatxov va ser enterrat al costat de la seva dona, Raïssa Gorbatxova, que va morir de leucèmia el 1999. Va sonar l’himne de Rússia i tres salves d’honor. Sobre un munt de flors hi destaca una corona, amb una cinta negra i una llegenda: “Gràcies per la llibertat”. ●
Viktor Orbán és l’únic líder occidental que assisteix als actes a la Casa dels Sindicats de Moscou
Dmitri Medvédev, la diva Al·la Pugatxova i el Nobel de la Pau Dimitri Muràtov, entre les personalitats russes