La Vanguardia (Català-1ª edició)
Editor i un dels coautors d’‘El Papa sin corona. Vida y muerte de Juan Pablo I’
GIOVANNI MARIA VIAN
vist per la cúria. I Luciani no ho estava perquè mai va trepitjar els passadissos romans ni els vaticans. Un capellà de cap a peus, molt tradicional, home senzill, d’origen humil, però alhora culte, perquè va llegir tot el que li arribava a les mans i tenia una memòria increïble. O sigui, un perfil ideal bastant inesperat pel gran públic, perquè no era un dels pesos pesants del col·legi cardenalici. Aquesta elecció tan preparada va resultar, tot i això, fallida, perquè el papa tenia una salut molt precària i l’entorn de Luciani el va deixar morir. No va ser assassinat.
Qui el va deixar morir? L’entorn molt proper, però sense mala voluntat. El seu secretari personal, que s’havia endut de Venècia, no era als apartaments papals. I el papa no va avisar a ningú. Probablement va tenir un atac del cor tan violent que no va tenir temps de tocar el timbre que tenia al costat del llit. Ja durant el sopar no es trobava bé, però va rebutjar l’oferiment que li van fer de trucar al seu metge. Ell mateix va subestimar el seu problema de salut. L’entorn no es va preocupar del nou papa. I Luciani estava sol, tan sol que la primera nit que va passar a l’apartament papal volia prendre un vas de llet i no va trobar res al frigorífic; era buit.
Va haver de trucar a Camillo Cibin, vell amic del Vèneto i comandant de la Gendarmeria, perquè li’n portés una ampolla de casa seva.
Luciani tenia la mort molt present...
Sí, pressentia la seva. El 31 de desembre del 1977, en la seva última homilia de l’any, assenyala: “Agraïm al Senyor pels béns de l’any que ha passat i demanem la
Sens dubte, perquè es multipliquen les especulacions sobre la mort. De manera absurda, els cardenals van rebutjar que se’n fes l’autòpsia... Es van tancar en si mateixos. És el problema de l’autoreferencialitat vaticana, que s’imagina el món a la seva mesura, i no com és. El problema de les finances era un problema real des de feia anys i s’exposa amb cruesa durant les reunions que precedeixen el conclave.
Crec que Luciani tenia intencions de reformar profundament l’Institut per a les Obres de la Religió (IOR), conegut com el Banc Vaticà, la gestió del qual estava molt condicionada per dos delinqüents com Roberto Calvi i Michele Sindona, que van acabar sent assassinats. Així doncs, van ser sobre la taula tots els elements per alimentar la teoria del complot.
Quines altres reformes pretenia fer Luciani?
La percepció que el papa reformaria profundament aspectes d’organització de la Santa Seu estava molt difosa. Hi havia moltes esperances en el nou papa. Però no sabem quin papa hauria estat.
Serà l’últim papa italià?
És molt difícil preveure el futur. Diguem que el papat no italià ja ha estat preparat des del 1946 amb el primer dels dos grans consistoris de Pius XII, en què sobre 32 nous cardenals només quatre són italians. Pius XII comença la mundialització que ara està continuant Bergoglio. Això vol dir que no hi haurà més papes italians? És impossible de dir. ●
Santedat Francesc beatifica avui Albino Luciani, el papa que va morir el 33è dia de pontificat, el 1978