La Vanguardia (Català-1ª edició)
La porta del darrere que inquieta la UE
Brussel·les sospita del paper d’Ankara com a pont per a empreses que volen operar a Rússia malgrat les sancions
Des del començament de la guerra d’Ucraïna, el degoteig d’empreses occidentals que han abandonat Rússia no ha cessat. Segons el recompte de la Universitat de Yale, avui dia ja són més de mil les empreses europees i nord-americanes que han tallat lligams amb el país invasor: les darreres, aquesta mateixa setmana, les tecnològiques Dell, Ericsson i Nokia i, poc abans, la petroliera francesa Total després que les seves activitats quedessin exposades. En aquest context, les últimes novetats de l’emblemàtica cervesa belga Leffe no podien haver estat més sorprenents.
Les dues principals varietats de la popular beguda, Leffe Blonde i Leffe Brune, han començat a produir-se en set ciutats russes (Uliànovsk, Kaluga, Omsk, Voljski, Saransk, Klin i Ivànovo), va tuitejar a principis d’agost la Cambra de Comerç de Bèlgica i Luxemburg en aquest país. Paradoxalment, a l’abril l’empresa havia pres la decisió d’abandonar-lo i les crides al boicot contra Leffe i altres cerveses del grup es van convertir ràpidament en un malson per a AB InBev, també propietari de marques com Stella Artois, Budweiser o Corona.
Tot i que les sancions europees contra Moscou no afecten els aliments ni la cervesa mentre no s’operi amb empreses o individus assenyalats pel seu suport al Kremlin, l’aparició d’una firma turca –en aquest cas, l’aliança d’AB InBev amb Efes Anadolu– com a pont per operar a Rússia il·lustra una problemàtica que inquieta la Unió Europea: la utilització de Turquia com a porta del darrere per evadir les sancions occidentals i operar a Rússia.
La UE no ha abordat el tema públicament i encara no l’ha elevat a la categoria de problema polític amb Ankara, però la Comissió Europea i els governs estan en alerta i segueixen “molt de prop” tots els moviments empresarials i polítics entre els dos països, especialment després de la cimera de Sotxi, en què els seus respectius líders van reiterar la voluntat de cooperar. Tot i això, el tema sí que s’ha tractat per via diplomàtica. “Turquia sap què n’esperem d’ells, que no es beneficiïn de la sortida d’empreses europees i no ajudin a esquivar les sancions europees”, afirmen fonts comunitàries. Però no és clar que això sigui el que està passant en realitat.
Turquia, que no forma part de la UE però sí de l’OTAN, no ha adoptat mesures contra Moscou ni s’ha alineat amb les adoptades pel bloc occidental contra els aliats del Kremlin i sectors industrials estratègics. Al·lega que vol exercir un paper de mediador amb Vladímir Putin, tal com ho il·lustra la intervenció per facilitar la sortida de cereals d’Ucraïna. “No tenim res a retreure en aquest sentit a
Turquia, però el que estem veient és que hi ha més comerç entre Turquia i Rússia, més exportacions”, subratllen aquestes fonts.
“Hem de veure si es tracta d’una cosa puntual o si és una cosa sistemàtica, a més d’esbrinar qui hi ha darrere, si és una cosa promoguda per instàncies oficials”, afegeixen a Brussel·les, mentre suggereixen que
Recep Tayyip Erdogan com a mínim pot estar tolerant certes pràctiques per alleujar la precària situació econòmica del país de cara a les eleccions presidencials del 2023. “No se’ns escapa que algunes de les empreses que semblen estar ocupant el buit deixat per les empreses europees tenen participació pública”, afegeixen les esmentades fonts.
L’augment de les relacions econòmiques bilaterals, així com la instal·lació d’empreses russes a Turquia des de les quals podrien operar a Europa suggereix, segons Brussel·les, que poden funcionar com a tapadores per evitar les sancions. El Govern turc assegura que aquestes sospites i acusacions – els Estats Units sí que les han fetes públiques a través del Tresor, que ha amenaçat amb sancions les empreses que col·laborin amb aquests esquemes– no tenen cap base.
Al començament de la guerra, la sortida de firmes occidentals de Rússia va ser fàcil i ràpida. Però més enllà de l’obligació legal i la voluntat real de certes empreses a renunciar a aquest mercat, la legislació aprovada després pel Kremlin per impedir una estampida n’ha complicat el procés. Tal com l’empresa AB InBev es va afanyar a explicar, la decisió de produir Leffe a Rússia, una cervesa nascuda a Lovaina fa 750 anys, no havia estat seva, sinó del seu soci turc, Anadolu Efes, amb qui va crear una aliança d’empreses en què no té participació majoritària. “La suspensió de la llicència per a la venda de certes marques forma part de les converses amb Anadolu Efes” per trencar-ne l’aliança, afirma una portaveu de l’empresa sobre l’anunci fet a l’abril, que faria que AB In Bev hagués d’assumir pèrdues d’uns 1.100 milions de dòlars.
Cinc mesos després, però, l’acord de sortida amb el soci turc continua sense tancar-se i l’empresa està en el punt de mira dels consumidors europeus, el Govern ucraïnès i personalitats com Katia Djuixtxenko, que l’acusa de col·laborar amb el “genocidi” contra el seu país. “Als europeus els encanta alliçonar sobre corrupció, però després prefereixen els diners a la moral”, va tuitejar l’esposa de l’ex primer ministre ucraïnès.
Les converses prossegueixen. Mentrestant, des que va començar la guerra, AB InBev ha renunciat a tots els beneficis que aquesta aliança generi a Rússia i des de l’abril fabrica la cervesa més popular d’Ucraïna, Txernigivske, per vendre-la en altres països del món i dedicarne els beneficis a l’ajuda humanitària. Gestos a part, mentre AB InBev no vengui el seu negoci a Turquia, Efes podrà fabricar i vendre a Rússia una àmplia gamma de cerveses occidentals. ●
L’anunci que la popular cervesa belga Leffe ara es fabrica a Rússia provoca crides al boicot
“Turquia sap què esperem d’ells: que no ajudin a esquivar les sancions”, subratllen fonts comunitàries