MUNIC 1972 Els Jocs de la matança

Alemanya admet la gestió incompetent fa 50 anys de l’atac terrorista palestí en què van morir onze atletes israelians

Havien de ser els Jocs alegres – aquest era el lema dels Jocs Olímpics de Munic 1972–, concebuts per mostrar al món una imatge jovial i amigable d’Alemanya, tot just tres dècades després del final de la Segona Guerra Mundial i de l’Holocaust. Els amfitrions aspiraven a enfosquir l’anterior cita olímpica al seu territori: els Jocs de Berlín del 1936, presidits per Hitler en ple règim nazi. Però una combinació de greus errors de seguretat i inconfessats càlculs polítics, encara no aclarida del tot, va provocar una matança terrorista.

Fa 50 anys, a la matinada del 5 de setembre del 1972, un comando del grup palestí Setembre Negre va entrar en un apartament de l’equip israelià a la vila olímpica. Els vuit assaltants van matar dos atletes, van segrestar-ne nou i van exigir l’alliberament de 234 presos –la majoria eren palestins en presons israelianes– i dels líders de la banda terrorista alemanya Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF), Andreas Baader i Ulrike Meinhof.

En tot just 24 hores, després de negociacions matusseres i una desastrosa operació policial, els ostatges van ser assassinats. També va morir un agent alemany.

Cinc terroristes van morir i els altres tres van ser capturats. La República Federal –llavors hi havia dues Alemanyes– va fracassar pel que fa a la gestió de l’assalt. Després d’un breu parèntesi i una cerimònia de dol el 6 de setembre, els Jocs van continuar, una decisió controvertida del president del Comitè Olímpic Internacional (COI), el nord-americà Avery Brundage.

Des d’aleshores, els familiars han batallat contra l’Estat alemany per aconseguir una compensació moral i econòmica per la responsabilitat del país en la pèrdua dels seus éssers estimats, un camí de dècades que ha culminat aquesta setmana.

Les autoritats alemanyes, esperonades per l’anunci dels familiars que no acudirien als actes commemoratius d’aquest dilluns a Munic perquè consideren “insultant” la xifra oferta, van acordar amb ells el pagament de 28 milions d’euros, que s’han d’abonar entre el Govern federal, el land de Baviera i la ciutat de Munic. L’oferta inicial era de 10 milions, i incloïa dos pagaments ja fets: un del 1972 per l’equivalent de dos milions d’euros, i un altre del 2002 de tres milions.

“Estem complaguts i alleujats perquè s’hagi arribat a un acord sobre l’esclariment històric, reco