La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez busca la remuntada
● El líder del PSOE es llança a mobilitzar l’esquerra, amb especial atenció a Andalusia ● Co■tra la crisi, el president mirarà de liderar a la UE més ajuts i mesures pal·liatives ● El Govern central començarà les converses amb ERC per reformar el delicte
Pedro Sánchez encara l’últim tram de la legislatura fins a les generals del 2023. Si li va resultar difícil arribar a la Moncloa, no li serà menys difícil revertir el signe de les enquestes quan hi ha un cel gris econòmic sobre els nostres caps. El president, l’esperit competitiu del qual ningú no discuteix, contraataca per buscar la remuntada. Aquests són els obstacles i les seves receptes per superar-los.
MO'ILIT(ACI) Com despertar l*es+uerra i e,itar les baralles
Les enquestes revelen que el votant d’esquerra està desmotivat. La primera tasca és posar a to el PSOE. Aquest és el motiu dels canvis fets abans de l’estiu. La preocupació de Sánchez és Andalusia, on les eleccions van ser una garrotada. Com a Madrid. Això no ho resol Juan Espadas d’aquí a uns mesos i, per tant, Sánchez ha col·locat l’andalusa María Jesús Montero com a vicesecretària del partit, perquè rellanci aquest decaigut front, mentre que la missió de Patxi López, figura empàtica i reconeguda dins el PSOE, és reconnectar la cúpula amb les bases, a més del front nord, és a dir, contrarestar el missatge que els socialistes s’han oblidat del dolor que va provocar ETA a canvi dels vots de Bildu.
Serà Sánchez, però, qui assumirà la tasca de remuntar els ànims al PSOE. Protagonitzarà la campanya “El govern de la gent”, que pretén acostar el president al carrer. Demà rebrà a la Moncloa un grup de ciutadans (seleccionats entre els qui li han enviat cartes durant aquests anys) per xerrar amb ells. Farà el mateix en altres ciutats. Són actes de risc controlat, que busquen una foto del governant més proper. Ahir ja es va poder veure Sánchez provant el transport públic a Sevilla.
El president recorrerà Espanya, igual que Yolanda Díaz per impulsar el seu projecte Sumar. Sánchez vol eliminar les picabaralles entre ministres socialistes i d’UP. Ell i Díaz es van reunir quan van tornar de vacances i van coincidir que l’objectiu és anar units, ajudar-se, més enllà dels xocs que, sens dubte, es produiran entre la probable candidata i Podem. Sánchez no vol competir amb Díaz, però sí que vol ser el referent de l’esquerra. Per això optarà a la presidència de la Internacional Socialista.
terarcio al 5Mgar la crisi: explicar-la i aportar mesures i esperança
La incertesa econòmica és el gran obstacle. Ningú no sap quant durarà la guerra a Ucraïna i els seus efectes sobre l’energia i els preus, però el Govern espanyol ja admet que s’acosta un hivern difícil. No es negarà la crisi, com va passar amb Zapatero. Al contrari, se n’explicaran els motius (tal com va fer Sánchez al debat sobre l’estat de la nació), s’aprovaran mesures i s’apel·larà a l’esperança. Una estratègia semblant al relat de la pandèmia.
Amb les hipoteques i els lloguers més cars, la inflació instal·lada als supermercats i la calefacció pels núvols, la perspectiva no és falaguera. I és possible que s’hagin d’adoptar restriccions més dures per estalviar energia. La recepta és afavorir mesures pal·liatives (tal com es va fer durant la pandèmia amb els ERTO, tot i que d’un altre tipus) i liderar aquest debat a Europa, com ha passat amb la factura del gas. Sánchez aprofitarà el buit a Itàlia, l’arribada d’un socialdemòcrata al capdavant d’Alemanya i la complicitat d’Ursula Von der Leyen a la Comissió Europea per exercir aquest paper. El Govern central creu que serà necessari un altre paquet d’ajuts europeus com els dels fons de cohesió posteriors a la pandèmia o altres mesures que impedeixin un daltabaix social. I Sánchez vol abanderar aquesta línia.
El Govern espanyol també haurà d’afrontar el probable desacord entre patronal i sindicats sobre els augments salarials que, si es confirmen, derivarà cap a mobilitzacions i vagues al novembre. Tant Pedro Sánchez com Yolanda Díaz han procurat fer crides als empresaris per negociar i deixar clar que aquestes possibles protestes no aniran dirigides contra l’Executiu, sinó contra la patronal. L’objectiu és que el votant d’esquerres percebi el Govern de part de les classes mitjanes i treballadores i assenyalar el PP i Vox com a paladins dels interessos de les empreses.
En aquest context de crisi, el president està convençut que els seus aliats aprovaran els últims pressupostos de la legislatura. Sánchez vol transmetre el missatge que, tot i que alguns menyspreaven aquest “Govern Frankestein”, ha aconseguit aprovar els comptes fins al final, sense pròrrogues. Primer cal pactar amb Unides Podem, que acaba d’enviar la seva proposta a Hisenda, i després amb PNB i ERC. És possible que Bildu els doni suport, cosa que facilita que també els en donin els penabistes. Amb Esquerra “sempre costa més”, però el president està segur que ho aconseguirà.
CATALUNYA Menys complexos i abordar la sedició
La relació amb ERC sembla encarrilada. El Govern espanyol parlarà amb els republicans durant els pròxims mesos sobre la reforma del delicte de sedició, un dels compromisos implícits derivats de la taula de diàleg amb la Generalitat. El president dona voltes a aquest assumpte des que va arribar a la Moncloa. És conscient que el PP ho esgrimirà en contra seu, però considera que aquest relat ja s’ha estirat tot el possible. És a dir, els qui li retreuen les aliances amb l’independentisme ja van decidir no votarlo fa temps. Estan descomptats. I la conclusió és que no té per què amagar els pactes amb ERC. És més, a la Moncloa opinen que les relacions amb l’independentisme no afegeixen res, però ja no són un llast tan pesat. Fins i tot Sánchez presumirà d’haver apaivagat un problema que el PP va augmentar.
Una cosa, però, és dialogar amb ERC sense tants complexos i una altra és aprovar el canvi legal de la sedició en vigílies de les eleccions i que acapari la campanya. Per tant, caldria abordar-ho abans de Nadal.
La reforma de la sedició per rebaixar les penes (que ara són d’entre vuit i quinze anys de presó), ja va ser prevista per Sánchez, però al final es va decantar pels indults. La mesura pot beneficiar els qui viuen a l’estranger, com Carles Puigdemont (Junts) i Marta Rovira (ERC). És un delicte amb una difícil correlació en altres països europeus,