La Vanguardia (Català-1ª edició)
Algèria i el General Hivern
Problemes “tècnics” mantenen tancat el subministrament de gas rus a Alemanya, fins a nou avís. A l’hivern hi podria haver problemes “tècnics” al gasoducte Medgaz que transporta gas algerià a Espanya?
Rússia va començar dijous uns exercicis militars de gran envergadura a l’extrem oriental del país més gran de la Terra. Exhibició de força i d’aliances a la Sibèria Oriental. Cinquanta mil soldats de 13 països, 140 avions i 60 vaixells de guerra repartits en set àrees d’entrenament, que inclouen el mar del Japó, i, més al nord, el mar d’Okhotsk, separat de l’oceà Pacífic per la península de Kamtxatka i les illes Kurils. Dimecres vinent, Vladímir Putin serà present a les maniobres Vostok 2022.
La participació de la Xina i l’Índia en aquests exercicis militars, juntament amb tropes de deu països amics més, vol transmetre el missatge que Rússia no ha quedat aïllada sis mesos després del començament de la invasió d’Ucraïna. La República Popular de la Xina ja va participar en les últimes maniobres Vostok, fetes el 2018, però aquesta vegada la seva presència envia un clar avís als Estats Units i Taiwan: Rússia i la Xina no se separen. Encara és més destacable la presència de tropes índies a Sibèria. L’Índia és el rival històric de la Xina a Àsia i participa en l’aliança Quad, juntament amb els Estats Units, el Japó i Austràlia, que mira de contrarestar la puixança xinesa a l’Índic i el Pacífic. L’Índia no és amiga de la Xina, però no vol allunyar-se gaire de Rússia. L’Índia nacionalista juga a dues bandes.
A Sibèria Oriental també hi ha Algèria. L’exèrcit algerià ha enviat una unitat de combat a les maniobres Vostok, com a aperitiu dels exercicis militars que es faran al novembre als voltants de la ciutat de Bechar, a 50 quilòmetres de la frontera amb el Marroc, sota el nom pompós d’Escut del Desert. En aquestes maniobres, que simularan una operació antiterrorista, hi participaran paracaigudistes i infanteria mecanitzada russa. Serà la primera vegada que, de manera oficial, tropes russes faran exercicis militars en territori algerià.
Escut del Desert és una resposta a Lleó Africà, les gegantines maniobres militars que anualment es fan al Marroc i als Estats Units, amb la participació d’altres països convidats. El Lleó Africà d’aquest any va desplegar al juny més de set mil soldats al Marroc, amb exercicis tàctics a prop de la frontera amb Algèria. Espanya no va participar finalment en les maniobres, malgrat que la seva presència havia estat anunciada pel comandament nordamericà.
Algèria no se separa de Rússia des que, als seixanta, la Unió Soviètica va
Algèria participa en maniobres militars a Sibèria i tropes russes aniran aviat a Algèria
donar tot el seu suport a la independència de la colònia més gran de França a l’Àfrica. Els principals comandaments militars i els alts oficials del poderós servei d’intel·ligència algerià parlen rus, ja que han rebut formació a Moscou. A Putin li interessa molt Algèria, com també li interessa la tràgica Líbia, com li interessa Itàlia, on Rússia té una xarxa significativa d’influència, com veurem d’aquí molt poc, segons quin sigui el resultat de les eleccions legislatives del 25 de setembre.
Algèria continua sent el principal aliat de Rússia a la Mediterrània, i Rússia és el proveïdor d’armes més important de l’exèrcit algerià, considerat com el segon més potent de l’Àfrica, després d’Egipte. Aquest és el tracte.
Algèria no se separa de Rússia en el terreny militar i cal preguntar-se si s’allunyarà de Moscou en la guerra de l’Energia, veritable nom de la guerra d’Ucraïna. El General Hivern s’acosta i no hi ha opinions coincidents entre els experts en el mercat del gas que coneixen bé Algèria. Els més optimistes consideren que en el supòsit d’un bloqueig total dels subministraments russos a Europa, Algèria posarà al davant els seus interessos comercials i es mantindrà fidel als contractes signats amb Itàlia, Espanya i França. Segons aquesta visió, no faran seguidisme de Rússia. La companyia estatal Sonatrach no ha fallat mai als seus clients. Algèria vol mantenir l’amistat amb Rússia, que garanteix el subministrament d’armes al seu exèrcit, però la guerra d’Ucraïna també li obre la possibilitat d’augmentar les seves exportacions de gas a Europa. (Amb una precisió: per poder exportar més gas a Europa, Algèria necessita inversions fortes en tècniques d’extracció).
Els observadors més pessimistes temen que Algèria no es pugui allunyar totalment de Rússia si el General Hivern compleix amb les seves pitjors amenaces. En aquest escenari, Espanya es trobaria en una situació molt exposada després de la crisi diplomàtica a propòsit del Sàhara Occidental i de la reconciliació amb el Marroc. Itàlia i França han celebrat Algèria els últims mesos, però els telèfons entre Madrid i Alger han deixat de funcionar. Potser un dia el gasoducte Medgaz (Algèria-Almeria) tindrà problemes “tècnics”, com els està tenint, de manera reiterada, el gasoducte Nord Stream 1 que envia gas rus a Alemanya. La premsa algeriana ha recordat aquests darrers dies que encara no hi ha acord entre Sonatrach i els seus clients espanyols sobre els nous preus del gas. Fa mesos que s’estan negociant.
Des de finals de l’any passat, des del tancament del gasoducte Magrib Europa (decisió algeriana per castigar el Marroc), Espanya compra menys metà a Algèria, però la seva quota de subministrament no baixa ara per ara d’un 24%. Un problema “tècnic” al Medgaz no seria poca cosa a l’hivern. Per això, Pedro Sánchez va declarar dimarts a Berlín que a ell també li agradaria anar aviat a Alger, com Mario Draghi i Emmanuel Macron els últims mesos. El problema és que els telèfons amb prou feines funcionen.
En aquest context, Espanya i Alemanya continuaran discutint amb França sobre el Midcat, el gasoducte oblidat. ●
Un problema “tècnic” al gasoducte Medgaz podria complicar la vida a Espanya