Un curs escolar clau

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

El curs escolar que s’inicia aquesta setmana a Catalunya –demà mateix per a infantil i primària i dimecres per a la resta– promet ser important per millorar el nivell de formació dels 1.588.733 alumnes que aniran a les aules. Després de tres anys molt complicats per l’impacte de la pandèmia de la covid i per les tensions laborals, es podrà tornar, per fi, a la normalitat. Hi ha un acord de pau social, assolit in extremis fa molt pocs dies, entre la Conselleria d’Ensenyament i els sindicats, amb el compromís d’avaluar conjuntament l’avanç de les classes, i també es deixaran enrere les mascaretes, els grups bombolla i altres restriccions.

La gran novetat d’aquest any ha estat l’avançament en una setmana de l’inici de les classes. Caldrà valorar si això és positiu, per bé que sembla que aquest canvi ha arribat per quedar-se, una vegada efectuat ja l’esforç organitzatiu que ha suposat per a les escoles, els professors, les famílies i els alumnes. El principal problema que hi havia era la falta de monitors per cobrir les tardes de setembre a les escoles públiques, si bé des del Departament d’Ensenyament s’assegura que ja s’han firmat els contractes necessaris amb els centres que ho necessitaven.

El principal problema que ha sorgit, i que encara no està solucionat, és l’assignació de places per a uns 20.000 joves que volen estudiar formació professional, un problema que els manté en una situació d’incertesa i que els obligarà a començar el curs amb un mes de retard. És realment penós que la formació professional sigui la més penalitzada pels errors organitzatius just ara que ha començat a ser més valorada i que desperta més interès per les oportunitats laborals que ofereix. Una altra gran assignatura pendent és l’escassa implantació que té el sistema de formació professional dual, que és el que facilita compartir la formació entre centres d’ensenyament i empreses i, per tant, ajudar a coordinar amb més eficàcia de l’oferta formativa amb les necessitats del sistema productiu. És urgent impulsar al màxim aquesta alternativa, que és la majoritària en països amb una gran tradició industrial com Alemanya.

Un altre canvi que hi haurà aquest any, encara que a partir del gener, serà la reducció d’una hora lectiva en primària i secundària, tal com demanaven els professors, per poder destinar-la a tasques de coordinació i a atendre les famílies. També a partir del gener s’incorporaran al sistema educatiu públic 1.463 mestres de primària i 2.009 professors més de secundària. Amb això la xarxa pública disposarà de gairebé 80.000 professors, la xifra més alta de la història, i s’haurà aconseguit revertir gairebé en la totalitat les retallades de personal que s’han efectuat els últims deu anys.

L’adaptació dels professors als nous currículums, per als quals s’ha establert un període transitori de tres anys, serà, així mateix, una altra tasca clau.

Aquest és el primer any, des del març del 2020, que les escoles podran tornar a la normalitat, com hem dit, i centrar-se exclusivament a ensenyar. Això és fonamental, perquè la qualitat de l’ensenyament acusa la inestabilitat educativa, emocional i organitzativa que la pandèmia i els conflictes laborals han ocasionat. Les primeres avaluacions acadèmiques que s’han realitzat entre els alumnes de 4t d’ESO (16 anys) reflecteixen, en aquest sentit, que ha hagut un retrocés en totes les competències bàsiques, amb el pitjor rendiment dels últims deu anys en anglès i matemàtiques.

El gran desafiament del sistema educatiu de Catalunya, en vista d’aquestes dades, és millorar dràsticament la qualitat de l’ensenyament, a partir d’una autocrítica objectiva i d’un diagnòstic adequat dels problemes per adoptar les millors solucions. En l’assoliment d’aquest objectiu, són bàsics el diàleg i la col·laboració entre tots els implicats. ●

El gran desafiament del sistema educatiu català és millorar la qualitat de l’ensenyament