Risc econòmic global

La primera economia del món, els Estats Units, està en recessió tècnica, després de dos mesos sense creixement del producte interior brut (PIB). I pot continuar així, i fins i tot entrar en retrocés, com a conseqüència de la intensa pujada de tipus d’interès que ha anunciat la Reserva Federal per combatre la inflació, que està desbocada. Malgrat això hi ha plena ocupació, amb una taxa d’atur del 3,7%, cosa que alleujarà l’impacte de la recessió, per bé que el president de l’autoritat monetària ja ha advertit que hi haurà dolor per a famílies i les empreses fins que els preus baixin.

La Xina, la segona economia del món, pateix les conseqüències de la rígida política covid zero, que comporta restriccions massives que limiten l’activitat econòmica, i s’enfronta a una greu crisi immobiliària. El Banc Central de la Xina s’ha vist obligat recentment a baixar els tipus d’interès per intentar que el ritme de creixement econòmic no caigui per sota del 4%, la qual cosa suposaria un greu impacte social per a l’economia del país, acostumat a grans taxes d’activitat.

El tercer bloc econòmic del planeta, la Unió Europea, s’enfronta així mateix a un període de creixement molt baix, o fins i tot una aturada, a causa de la guerra de Rússia –també en recessió– a Ucraïna, l’eventualitat d’un col·lapse energètic, l’alta inflació i la pujada de tipus d’interès que el Banc Central Europeu es veurà obligat a realitzar per contenir l’increment de preus. El Japó, un país eminentment exportador i quarta potència econòmica mundial, també corre el risc de patir una recessió com a conseqüència de tot això.

Els països emergents, en última instància, es troben amb greus problemes per finançar els elevats endeutaments públics i privats per la fugida de capitals cap a l’àrea del dòlar i la consegüent necessitat d’incrementar els seus tipus d’interès, fins a taxes insostenibles, per intentar retenir-los, cosa que asfíxia així mateix el seu creixement econòmic.

Com a conseqüència de tot això l’economia mundial afronta una difícil etapa en què tots els grans motors es troben seriosament avariats i cap d’ells no pot impulsar l’altre. És una situació inèdita des de la gran crisi de 2007-2008 i pot tenir conseqüències greus, especialment en termes d’augment de l’atur i de la pobresa. El més greu, en aquesta ocasió, és que no hi ha armes per combatre la contracció econòmica global que s’acosta. Ni cap política monetària, que s’ha d’ajustar per combatre la inflació, ni polítiques fiscals, ja que els endeutaments públics dels països estan al límit. No queda altre remei que intentar trampejar la situació amb el dany mínim per a tothom. ●

El creixement de tots els grans blocs del món es debilita