La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’escola ja no transmet el llegat cultural i ha d’ensenyar a aprendre”
Enric Prats Professor de pedagogia internacional
L’expert en pedagogia internacional, Enric Prats, és al rovell de l’ou de l’educació: forma part del Consell Interuniversitari, que impulsarà el canvi en la selectivitat, i del programa de Millora i Innovació en la Formació de mestres de Catalunya que va definir unes proves d’aptitud específiques per ser mestre, complementàries a la selectivitat. És autor també de L’escola importa (Eumo).
Avançar el calendari és una bona mesura?
La mesura és un encert, tot i que no hi han acompanyat les formes. Cada canvi en educació és complex i cal consensuar-lo primer amb la comunitat educativa. I moure els temps exigeix conciliar amb la societat. Però n’hi haurà més.
Més?
Ens queden alguns debats: com distribuir les hores lectives, si es poden fer fora de l’escola, el debat sobre la jornada intensiva o partida. I l’equilibri entre les setmanes lectives i les de vacances. Per als nens és bo posar més setmanes de descans i evitar períodes prolongats de classes com la tardor.
Això vol dir allargar el curs fins a finals de juny.
Com en altres països. Per a això és necessari canviar altres coses i els edificis han d’estar preparats per aguantar tèrmicament. Qualsevol canvi té un cost.
Els espanyols passen molt de temps a l’escola respecte a altres europeus.
A Finlàndia fan classes de 9 h a 14 h, amb pausa per dinar, i després continuen una activitat no docent dins o fora de l’escola. Veiem que amb menys dedicació d’hores el rendiment en PISA és molt més alt. Per què? On és el truc? Les condicions docents? Les metodologies?
El nou currículum promou aquestes metodologies, però veiem que no és fàcil d’acceptar-lo.
Moltes escoles ja desenvolupen propostes curriculars en sintonia amb el que són els àmbits i les competències. La Lomloe els confirma sobre el paper el que fan. En d’altres, s’obre una oportunitat per plantejar-se aspectes sobre continguts i metodologies. I un grup es posaran l’impermeable en espera que canviï la llei.
És bo treballar així?
El gran debat aquí de si eliminem matèries o no no està ben enfocat. Els països de referència s’organitzen per assignatures, que són unitats comptables de l’horari. Una altra cosa és que incloguin dispositius correctors, com a eixos transversals.
Els sindicats volen aula, hora, professor. Han denunciat els àmbits a 1r d’ESO a la Comunitat de València.
Hi ha una cultura docent molt instal·lada a secundària: aquesta és la meva aula i els meus nens. Tanta parcel·lació crea dispersió en un nen de 12 anys. Els governs introdueixen elements correctors per facilitar la connexió entre els continguts d’àrees diferents. Això significa certa dificultat metodològica, de cultura laboral i estructural, de temps, perquè cal tenir temps per coordinar-se amb els altres professors.
S’aprèn més?
No ho sabem. El que ens diuen diferents investigacions és que poder reflexionar sobre com has après (no tots aprenem igual) et permetrà aprendre millor en el futur, ser més autònom. L’escola aportava fins al segle XX els coneixements que no donaven ni la família ni la societat. Avui està en condicions d’assegurarho? No. El llegat cultural és dispers. Però el que sí que pot donar són eines per aprendre. Les competències! I aquest és el reptes.
Com serà la selectivitat?
Les PAU no seleccionen, ordenen l’accés a la universitat. Per què hem de tornar a reavaluar? A les facultats d’educació tenim una avaluació específica, que és la prova d’aptitud personal (PAP); si no la passen, no es matriculen.
Per cert, només la passen un 60% i volen ser mestres.
Cert. I això que els continguts de les PAP són de 4t d’ESO. Aquest resultat ha de ser una alerta per al Departament d’Educació. També és veritat que són proves competencials i molts no han après així. Per això, compte, una selectivitat competencial podria ser un fracàs si abans no es treballa a l’aula.
I no s’avalua l’anglès.
És que entraria molt poca gent. A l’inici es va debatre que es matriculessin només aquells amb notes de més de 7 en català, castellà i anglès. Vam veure la impossibilitat: eliminava un 70% dels que es presentaven a selectivitat. De tota manera, les PAP són per a mestres, no sabem què passa en altres carreres.
Calendari “Avançar-lo està bé, així com trencar una setmana al trimestre i acabar més tard”
Selectivitat “Una selectivitat competencial podria ser un fracàs si abans no es treballa a l’aula”
Com ha de ser la reforma de la carrera docent?
Ara tenim el grau d’Educació Infantil i Primària. I per a secundària, un grau qualsevol més un màster específic. Jo crec que hauria de ser obligatori tenir un màster i un MIR educatiu. D’altra banda, en certes carreres, com ara biologia, hi podria haver crèdits específics sobre pedagogia en la matèria.
Les competències bàsiques han caigut aquest any. Què hem de fer?
Jo tinc preguntes. L’escola ha tingut coneixement d’aquesta situació abans de desprendre’s dels alumnes? Hi han pogut actuar? Del febrer a final de curs hi ha hagut un recorregut, però si no és així, cal detectar quins joves han tret aquestes notes (que ara són en cicles o batxillerat) i donar-los reforç en continguts no assimilats. I una altra cosa. S’ha mirat entre les notes de competències bàsiques i l’expedient? Han promocionat? I què passa amb altres cursos no avaluats? ●