La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pediatre violinista de l’uci
Un resident de segon any ofereix al Sant Joan de Déu concerts per relaxar els malalts i les seves famílies
Curar amb la medicina i a través de la música. Joan Valls (Barcelona, 1996) és resident de segon any de pediatria a l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i cura els seus petits pacients amb els seus coneixements mèdics i també, d’alguna manera, amb el seu violí. En Joan toca l’instrument des que tenia 6 anys, i intenta portar les bondats de la música a l’hospital interpretant peces musicals per als petits pacients que ho volen. Defensa els beneficis mèdics de la música i que també permet desconnectar, cosa molt necessària en un ingrés hospitalari.
La primera passió d’en Joan va ser la música. Des de ben petit assistia als concerts de violí de les seves cosines, i amb només 6 anys va dir a la seva mare que ell també el volia aprendre a tocar. Ara, amb 26 anys, després de passar pel Conservatori, continua fent classes. No ha deixat d’aprendre mai, ni tan sols quan va decidir estudiar una carrera tan absorbent com Medicina. Al violí hi va afegir el fonendoscopi, i ara és pediatre (fa el segon curs de residència). I ha portat la música a l’hospital, cosa que l’ha fet viure moments inoblidables, emotius, durs però esperançadors. I difícils de descriure.
Un va ser quan acabava l’últim any de carrera a l’hospital Vall d’Hebron. Faltaven pocs mesos perquè arribés la pandèmia i molt menys per celebrar Nadal. Amb una companya (violoncel·lista) tocava peces nadalenques al vestíbul de l’hospital quan una dona se’ls va acostar. Els va explicar que era mare d’un nen d’uns 6 o 7 anys en procés de “final de vida” per una malaltia oncològica, explica Valls. I els va demanar si podien pujar a l’habitació a tocar una cançó “de comiat”. Hi van accedir. El que en Joan va viure en aquella habitació no ho oblidarà mai. Van tocar
Santa nit mentre la família abraçava el nen. Un moment íntim de gran tristesa i d’una generositat infinita. “No oblidaré mai la cara del nen ni la de la seva família”, diu aquest jove pediatre, que defineix aquella primera experiència com a “molt trista i alhora molt bonica”.
I quan va iniciar la residència de pediatria es va començar a coordinar amb el projecte Hospital Amic per portar la seva música a l’entrada dels quiròfans (per tranquil·litzar petits pacients i pares), en ucis i on fes bé.
Joan Valls toca el violí des dels sis anys i ara aplica els beneficis de la música als seus pacients
L’equip que coordina aquest programa del Sant Joan de Déu reuneix les peticions de nens amb una hospitalització llarga. Valls també fa propostes, i ha tocat, puntualment, per a pacients que ell ha tractat com a metge.
En la seva faceta de violinista, el més gratificant és constatar que els nens agraeixen la música i que recorden el moment amb afecte. Valls reivindica poder ampliar la part més humana de ser metge a través del seu violí i creu que és interessant que tots els facultatius que tinguin un talent el comparteixin, perquè una persona “es pot cuidar de moltes maneres”. Ell ho té clar: no podria ser metge sense la música perquè aporta “sensibilitat” a la seva manera de fer. I tampoc no s’imagina ser músic sense ser metge.
En Joan gaudeix descobrint la música als seus petits pacients. “Alguns han conegut el que és un violí per un concert meu”, explica. I, com que algunes melodies destapen emocions que als hospitals acostumen a estar a flor de pell, sempre pregunta abans si s’estimen més una cançó “tranquil·la o animada”. Les cançons que funcionen més en l’àmbit pediàtric són les bandes sonores de Disney. I n’hi ha dues que sempre tenen públic: La sireneta i El rei lleó. ●