La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una fuga d’hidrogen obliga a ajornar de nou l’enlairament de la missió a la Lluna
El llançament del coet SLS s’endarrereix probablement fins l’octubre, adverteix la NASA La vacunació amb quartes dosis començarà a finals de setembre
Una fuga de combustible a la base del coet SLS ahir va provocar que la NASA tornés a ajornar el llançament de la primera missió del programa d’exploració lunar Artemis, que té l’objectiu de reprendre l’exploració del satèl·lit amb astronautes a mitjans d’aquesta dècada.
El llançament s’havia de fer ahir entre les 20.17 i 22.17 (hora peninsular espanyola). Vuit hores abans es va iniciar la càrrega dels dipòsits d’hidrogen líquid i oxigen líquid que alimenten els motors del coet durant l’enlairament. Però poc després de començar a carregar l’hidrogen, es va detectar una fuga a la part inferior del coet.
Els enginyers van aturar les operacions de càrrega de combustible en tres ocasions i van provar diferents solucions per resoldre el problema. Cap no va funcionar: quan es va reprendre la càrrega de l’hidrogen, la fuga es va tornar a repetir les tres vegades.
A les 17.17 h, amb més de dues hores de retard per a l’horari previst durant les operacions prèvies al llançament, la NASA va decidir ajornar el llançament fins a una nova data sense concretar, encara que descartant la finestra de llançament que finalitza dimarts. “Ja no està sobre la taula”, va dir un portaveu de la NASA en una roda de premsa on va insistir en què el llançament no es durà a terme mentre no es solucionin tots els problemes, una feina que pot portar “diverses setmanes”. En aquest temps està previst reemplaçar algunes peces del coet, que possiblement abandoni la zona d’enlairament per tornar a l’hangar.
És la segona vegada que problemes tècnics obliguen a ajornar el llançament del coet SLS: el dilluns 29 d’agost es va suspendre l’intent anterior per una avaria diferent.
“El llançarem quan estiguem a punt, no pas abans. Això és part del negoci espacial”, va declarar el director de la NASA,
Bill Nelson, en una entrevista a NASA TV poc després d’ajornar-se el llançament.
L’objectiu de l’agència era llançar l’SLS a l’espai abans de dimarts. Al no aconseguir-ho, la rotació de la Lluna al voltant de la Terra obligarà a endarrerir la missió diverses setmanes fins que el satèl·lit torni a ser en una regió de la seva òrbita que permeti arribar-hi. “Seria un llançament a l’octubre; segurament a mitjans d’octubre”, va avançar Nelson.
Ahir el problema es va localitzar al conducte “en què l’hidrogen líquid és introduït al coet”, va informar un portaveu de la NASA. Dilluns, aquest mateix conducte havia funcionat correctament.
El primer intent de llançament es va avortar dilluns perquè un dels quatre motors situats a la part inferior del coet semblava que no s'havia refrigerat prou, operació imprescindible perquè funcionés bé durant l’enlairament, quan li arribés l’hidrogen líquid a 253 graus sota zero i l’oxigen líquid a 183 sota zero. Les anàlisis posteriors van indicar que el motor sí que s’havia refrigerat com calia i que l’únic que havia fallat era un sensor de temperatura, que va proporcionar una mesura errònia en lloc d’indicar la temperatura real del motor.
El d’ahir havia de ser el primer llançament del coet SLS, el més potent de la història de la NASA i el primer amb capacitat per enviar astronautes a la Lluna des que es va retirar el Saturn V del programa Apol·lo als anys 70. L’SLS portarà a bord la càpsula Orió, amb capacitat per a quatre astronautes, tot i que en aquest primer llançament portarà maniquins per precaució. Si la missió Artemis 1 es completa amb èxit, la NASA té previst llançar una pròxima missió a la Lluna amb quatre astronautes, que se situaran en òrbita al voltant del satèl·lit a partir del maig del 2024. Més endavant, el 2025 o el 2026, es llançaria la tercera missió del programa Artemis, en què dos astronautes –entre ells, la primera dona que caminarà sobre la Lluna– baixaran a la superfície lunar. ●
Les quartes dosis de vacunes contra el virus de la covid es començaran a administrar “a finals de setembre i a principis d’octubre” a col·lectius de risc, segons va anunciar ahir Pedro Sánchez.
El president del Govern espanyol va avançar la mesura després que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) dijous aprovés noves vacunes de Pfizer-BioNTech i Moderna dissenyades contra la variant òmicron BA.1 de la covid, que va ser dominant durant els primers mesos de l’any. Aquestes vacunes, va dir Sánchez, començaran a arribar la setmana vinent a Espanya. Entre els col·lectius als quals s’oferiran, va citar els més grans de 80 anys i persones que viuen en residències de gent gran.
Ni la Ponència de Vacunes del Ministeri de Sanitat ni la Comissió de Salut Pública – on el ministeri i les comunitats acorden mesures– s’han pronunciat encara sobre quines vacunes s’oferiran per a les quartes dosis ni per a quins col·lectius es recomanaran.
A Europa, l’EMA ha permès les vacunes bivalents que immunitzen tant contra la variant original de Wuhan com contra la variant BA.1. Als Estats Units, en canvi, l’Agència d’Aliments i Fàrmacs (FDA) ha autoritzat vacunes que immunitzen contra la variant BA.5, que actualment és dominant a tot el món.
Pfizer-BioNTech i Moderna han presentat dades a l’EMA perquè també s’autoritzin a Europa les seves vacunes contra BA.5, que suposadament seran més eficaces per prevenir contagis d’aquesta variant, tot i que és dubtós que millorin la prevenció de complicacions greus de la covid, que ja és molt alta amb les vacunes originals. ●
“El llançarem quan estiguem a punt, no pas abans; és part del negoci espacial”, diu el director de l’agència
El problema sorgit ahir és diferent del que dilluns va fer cancel·lar el primer intent de llançament