La Vanguardia (Català-1ª edició)
Travessar la frontera de la desinformació
En Reda i l’Amine tenien 16 i 14 anys quan van travessar el Mediterrani en una pastera. Se’n van anar de casa sense ni tan sols acomiadarse de les seves famílies. Van arribar a Espanya “d’estranquis” i des d’aleshores miren de fer-se un lloc en una societat que els rebutja i els recorda cada dia que són immigrants. Ara tenen 20 anys, en Reda estudia perruqueria i l’Amine cursa un grau mitjà d’auxiliar d’infermeria. Per atenuar la por que suposa travessar les fronteres, han convertit el seu arriscat i perillós trajecte en un joc. Volen combatre la desinformació i el racisme per demostrar que on no hi hauria d’haver fronteres és entre les persones.
Els nois, alumnes al centre educatiu Passwork de Barcelona, van formar l’equip Estrangis, guanyador de la primera edició de la iniciativa Escape Fake per la qual havien d’idear un joc d’aventura físic i mental. La seva proposta recrea un viatge migratori que combina experiències reals amb informació falsa sobre les persones immigrants. L’escape room, sota el nom Travessa la frontera, inclou enigmes, proves d’idioma i fins i tot inflar una zòdiac com en les que van navegar ells en la seva travessia.
La victòria els va permetre fer realitat el seu projecte, que gairebé un centenar de persones van poder gaudir durant tres dies en què va estar exposat al centre educatiu. Però, més enllà del premi, l’objectiu principal era conscienciar i aconseguir que els que els jutgen i incriminen per haver viatjat fins a Espanya, empatitzin amb la duresa del que han viscut.
Defineixen el mar Mediterrani com un cementiri i se senten afortunats d’aprofitar una oportunitat que d’altres no han aconseguit. “Aquesta història és per a tothom, també per als que s’han quedat pel camí”, expressa l’Amine.
L’experiència recrea el seu viatge fins a Europa i dona a conèixer detalls que moltes vegades passen desapercebuts. Els trajectes fets per les màfies tenen un elevat cost que es cobreix amb l’esforç dels progenitors o d’ells mateixos, fins i tot “alguns nois fan treballs sexuals per aconseguir-ho”, lamenta en Reda. “Durant el viatge tenia molta por, perquè no sabia si arribaria viu. De les 17 hores que vam navegar, en vaig passar deu plorant”, narra el noi. Aquell “absolut infern” no va acabar amb l’arribada a terra ferma. “La policia ens va detenir, ens va treure la roba i els mòbils. Ens vam sentir desemparats”.
“Els migrants no acostumen a parlar del seu procés perquè se senten culpables. La valentia i sinceritat d’en Reda i l’Amine ha commogut a tothom”, presumeix la Núria, l’educadora que els ha ajudat. La iniciativa està impulsa
L’experiència recrea algunes de les dificultats que els joves van travessar per arribar a Espanya
da per la Fundació Banc Sabadell i la Mobile Week, a més de la Fundació Exit.
L’escape room posa el focus, també, en les dificultats de l’idioma. “Quan ens vam empadronar aquí no enteníem res. Per això ho hem capgirat: els usuaris han de completar el procés amb un formulari en àrab”, expliquen. Una vegada fet aquest tràmit, els jugadors acaben el recorregut, però per a ells començava un altre malson: el bombardeig de falses acusacions.
Confessen que continuaran lluitant contra les falòrnies i sintetitzen el seu desig d’aquesta manera: “En arribar la gent pensa que som delinqüents, que vivim dels ajuts, que els robem la feina... Són coses amb la finalitat de generar odi. Si estiguéssim units, tot ens aniria millor”. ●