Un amor més enllà de la norma

L’amor pot ser un desafiament per a qualsevol. Llegir l’altra persona, interpretar el seu llenguatge del cos i descodificar els missatges no dits moltes vegades provoca desacords. Enfrontar-s’hi sense el manual de codis socials que la majoria tenim interioritzat fa que la dificultat sigui una altra. “L’autisme és aquella capa afegida de dificultat a l’hora de saber llegir el que hi ha darrere d’una situació i entendre el que li passa a l’altre. No és que no tinguem empatia, és que el procés mental és diferent”, explica Marisa Martínez (33), que va rebre el seu diagnòstic als 30 anys i ara fa continguts de sensibilització des del seu compte de TikTok MichiAutista.

“No hi ha una sexualitat o una manera de viure l’amor de les persones autistes. És un espectre on hi ha diferents personalitats, maneres de sentir i expressar”, explica la psicòloga i sexòloga Gemma Deulofeu, del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats. “En diferents mesures, la interacció social els presenta desafiaments – aclareix–. Hi ha un sistema social de valors i codis que et diuen el que està bé o i el que no ho està a l’hora de relacionar-te. Per aquestes persones, és difícil entendre aquest món social, que perceben i senten d’una altra manera”.

Fran Ribalecca (32), que va ser diagnosticat als 25 anys i te parella des de fa nous anys, diu: “És un repte vincular-nos afectivament amb persones no autistes, perquè percebem la realitat d’una manera diferent”. Ell o elle s’autodefineix com a no binari. Un estudi publicat l’any passat per la Universitat de Cambridge revela que les persones autistes són menys propenses a identificar-se com a heterosexuals i més a definir-se com a LGBTQ+ que les persones no autistes. “Ens pesen menys les normes socials”, apunta Ribalecca.

Al principi de la relació, a en Fran li va costar adquirir filtres per expressar-se. “Ella es vestia i em preguntava com li quedava la roba. Si li deia que li quedava malament, no li agradava. Va entendre que jo no l’hi deia per fer-la sentir malament. Les persones no autistes no estan acostumades a aquesta sinceritat”.

Segons la psicòloga Deulofeu, “les persones amb autisme són molt directes, honestes, pràctiques i concretes. En les converses en què cal ser conscient de la comunicació no verbal, de les subtileses i insinuacions moltes vegades no saben què han de fer”. A en Fran, per exemple, li costava interpretar el que la seva parella necessitava: “En comptes d’abraçarla quan plorava, li donava una llista de solucions. Amb el temps vaig entendre que quan plora vol contenció, no pas que li resolgui el problema”.

“Moltes vegades no saben què és el que s’espera que diguin i famolt menys l’autisme perquè els paràmetres mèdics estan centrats en l’home, i perquè són grans enmascaradores socials, passen més desapercebudes, segons expliquen les expertes. El testimoni de la Raquel ho constata: “Jo provava de mimetitzar-me amb cada grup. Tenia molta facilitat per copiar-ho tot. Quan vaig rebre el diagnòstic, ja havia fet tants papers que no sabia qui era ni què m’agradava”.

La psicòloga Balmaña adverteix que les persones autistes són “un grup molt vulnerable als abusos perquè, com que volen agradar, no anticipen alguns perills i poden exposar-se a introduir algú dins del seu cercle de confiança”. Deulofeu precisa que “de vegades, pel temor de ser més susceptibles als abusos, se les exclou de l’educació sexual”, un greu error. “Encara hi ha molt tabú, però és important que els pares no siguin ingenus. Cal tenir un assessora

“Perceben i senten aquest món social d’una altra manera: per això els és difícil entendre’l”, diu una psicòloga

ment per prevenir les conductes inapropiades. Que es donin pautes molt clares de què es pot fer i com”, afegeix Balmaña.

Quan Raquel Montllor va compartir el seu diagnòstic a l’escola pública on treballava com a docent, la reacció no va ser l’esperada. “L’equip directiu em va fer assetjament. La seva visió era que, si m’apartaven i em deixaven sola, m’ajudaven. Però jo soc una autista sociable”, explica. “De vegades se’ns acusa de ser una mica robots o que ens falten sentiments. No és veritat. Soc molt emocional, empatitzo moltíssim”, apunta la Marisa en aquest sentit. Si en alguna cosa coincideixen les expertes consultades, és en subratllar la falsedat dels mites que diuen que les persones amb autisme no poden tenir parelles ni sentir amor.

Per Ribalecca, “la societat ens imposa com hem de ser en un vincle sexoafectiu i com hem d’expressar l’amor. T’has de deixar tocar, abraçar i besar”. En el seu cas, té hipersensibilitat als cinc sentits. “Hi ha dies que no vull que la meva parella em toqui. Pot ser molt frustrant sentir que un soroll o una abraçada et fa mal. És qüestió de dir ‘això no m’agrada i ja està’”. Segons les psicòlogues, dins de la gran incomprensió social cap a les persones amb autisme, cal subratllar que són lleials, honestes, fidels i complaents. “Respecten el que els diguis quan ho fas de manera clara –afegeix Deulofeu–. Tenen un cos, emocions i les mateixes ganes de relacionarse, però necessiten suports perquè sigui de manera satisfactòria. “Aquí tornem a la importància de comprendre’s i comunicar-se”, conclou Balmaña. ●