EL EPO TATGE

Per a les persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA) és un repte vincular-se afectivament

cin. Els ajuden les peticions directes”, precisa Noemí Balmaña Gelpí, psicòloga coordinadora del programa d’Hospitalització Parcial de la Unitat multidisciplinària del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (UnimTEA) de l’Hospital Sant Joan de Déu. “La relació amb una persona amb autisme millora quan la comunicació és clara i concreta. També quan se li respecten les necessitats i rutines que poden sortir de l’habitual”.

Marisa Martínez té una relció des de fa gairebé tres anys. Lamenta que de vegades la seva parella “és massa escarida” i que ella necessita més informació. En aquest sentit, Deulofeu, també sexòloga, diu que “la comunicació (preguntar i parlar) és molt important en qualsevol relació d’amistat o de parella, però encara és més necessària si estàs amb algú amb neurodiversitat”.

Raquel Montllor Linares (48) va conèixer la seva parella als 30 anys i va rebre el seu diagnòstic als 40 anys, quan ja tenien un fill en comú. Un dels seus desafiaments més grans va ser poder en

Marisa Martí ez, u a oia de 31 a ys que pateix T , a a se a pare a, a qui a t u a re a i! des de "a tres a ys# $%o o t e o&

io a , e patitzo o tíssi ', diu tendre i dir el que sent. “Sempre em va costar identificar les meves emocions”. La psicòloga Balmaña explica que “l’alexitímia, que és la dificultat per expressar i posar en paraules les emocions i sensacions, és un símptoma molt freqüent. Quan el pateixen, si els demanes com estan o què senten, no saben identificar-lo, i això els angoixa molt. De vegades les seves parelles els demanen: ‘M’estimes?, i els és complicat contestar”.

A les dones se les diagnostica

. Sentiments