Rebutjats per exclusius, per francesos o per massa grans

FRAGMENTS

El premi Nobel té acreditat el seu encert a l’hora de distingir grans escriptors, en especial els darrers anys. Un escrutini de les actes dels debats –secretes durant 50 anys– treu a la llum, tot i això, certes inevitables contradiccions i curiositats.

$OR%E L&I' (OR%E' )Massa e*+lusiu,

El 1962 ja s’avalua l’argentí, “sens dubte un original poeta del pensament”, tot i que “la seva feina, d’un clarobscur evident, no suporta la intensitat d’una llum escrutadora. El seu gènere literari, especulatiu i extremament complicat, el col·loca en una categoria peculiar que té poc a veure amb les intencions del premi”. El 1967, Anders Osterling continua, entossudit: “És massa exclusiu o artificial en el seu enginyós art en miniatura”. A la dècada dels setanta tampoc no hi va ajudar la seva ambigua posició política en relació amb algunes dictadures llatinoamericanes.

'IMONE -E (Ea&.OIR Massa /ran+esa

El 1961, el jurat constata que els candidats Jean Anouilh i Simone de Beauvoir “compleixen amb els requisits que es requereixen per merèixer el Nobel. Tot i això, tots dos representen una zona lingüística –la francesa– que fins al moment ha dominat pel que fa a nombre de premiats. Hauríem de posar la mirada en llocs del món que encara no hagin estat condecorats”.

3inal es"an#ola

El 1956, la decisió va estar entre dos espanyols, Juan Ramón Jiménez i Ramón Menéndez Pidal. Un cop més s’al·ludeix a la necessitat de premiar “el vast camp lingüístic espanyol, que ha estat seriosament descurat des del 1922, quan Benavente va rebre el premi”, cosa que ha provocat “un creixent descontentament a Espanya, bastant comprensible, i que no ha de ser descuidat”. “L’ancià Pidal, considerat l’humanista més im