La Vanguardia (Català-1ª edició)
El supercomputador de les biblioteques
La bona notícia de l’inici de les obres de la gran biblioteca de Barcelona ha de donar pas a la creació de fòrums en què es dissenyi el contingut i l’ús d’un equipament que està obligat a ser el més avançat del seu temps.
Encallats en el temps, el parc de la Ciutadella i el seu entorn han resistit amb admirable tossuderia els embats de la modernitat. Persisteixen, contra pronòstic, equipaments en desús que no han estat mai posats al dia. El mercat del Born, que estava cridat a ser un far cultural del segle XXI, va fer fins i tot un salt enrere en el temps, quan es va decidir consagrar-lo a la memòria del 1714. Per fortuna, els últims mesos s’han pogut constatar indicis rellevants de reactivació, en el marc d’aquest projecte fonamental d’inspiració holística que és la Ciutadella del Coneixement.
El motor científic del projecte ja està en marxa sobre el paper. Es tracta del complex d’investigació i innovació que impulsen a l’antic Mercat del Peix el CSIC, el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i la Universitat Pompeu Fabra. El hub està destinat a avançar en la biomedicina, la biodiversitat i el benestar planetari.
Un altre moviment significatiu va ser l’acord per situar el biòleg Carles Lalueza al capdavant del Museu de Ciències Naturals, amb la vista posada en la reforma dels vells museus del passeig de Picasso per integrar-los en el projecte de ciència, tecnologia i art que inspira la Ciutadella del Coneixement. En aquest context, no és menys important el valor que té l’inici de les obres de rehabilitació de l’Hivernacle, un edifici abandonat per aquesta tendència natural barcelonina a deixar que es podreixin les històries d’èxit. Com si a la ciutat li sobressin espais tan màgics com aquest.
Però a la Ciutadella del Coneixement li faltaria ambició si la futura gran biblioteca que l’Estat construirà al costat de l’Estació de França no es considerés una part essencial del complex. Les feines preliminars de preparació dels terrenys van ser presentades divendres pel ministre Miquel Iceta. La data de culminació apunta el 2027, tot i que ja se sap que aquest tipus de previsions solen anar-se’n en orris.
Integrar la biblioteca dins la Ciutadella del Coneixement no consisteix només a incorporar-la al discurs sobre aquest eix de futur en el mateix paquet que el Mercat del Peix, un zoo posat al dia, els museus del parc o els centres científics del litoral, a l’altre costat de les vies. També depèn de quin sigui el pla d’usos, de la seva raó de ser d’aquí cinc anys i més enllà.
En l’àmbit urbanístic, la biblioteca hauria de donar continuïtat al bulevard de museus que arrenca al Castell dels Tres Dragons, de la mateixa manera que hauria de convidar a infondre nova vida a l’Estació de França, potser en els camps de la ciència, la investigació i la cultura.
Però respecte al contingut, més enllà de donar impuls a la Barcelona del llibre, el centre hauria de ser capaç d’inserir-se en la nova aposta de la ciutat per posicionarse com a pol d’un coneixement transversal i sense etiquetes, en la línia d’aquesta nova Bauhaus que impulsa la Comissió Europea. El fet que l’estudi de Josep Maria Miró concebés l’edifici com si fossin grans caixes connectades facilita l’encaix d’usos encara no previstos.
El problema és que aquests usos s’han de decidir d’acord amb les necessitats hipotètiques de la ciutat de final de dècada. La lògica, salvant les distàncies, hauria de ser la mateixa que guia els responsables del Barcelona Supercomputing Center (BSC), conscients que quan s’instal·la l’última actualització del supercomputador,
A més d’impulsar la ciutat dels llibres, hauria de ser un pol cultural obert a totes les arts
comença un inexorable camí cap a l’obsolescència, de manera que abans que arribi ja estan treballant en l’actualització següent.
Dissenyar aquesta catedral de la cultura de l’era digital és una tasca que supera les administracions. És urgent convocar fòrums on es debati el futur que tindrà. Per descomptat, amb la participació dels governs implicats, del sector del llibre i de l’excel·lent col·lectiu de bibliotecàries de la ciutat, però també amb la incorporació de pensadors, veïns, escoles, universitats i representants de la ciència, la tecnologia i la cultura en tots els seus àmbits: des dels museus d’art o els teatres i auditoris fins als festivals de música.