Records per a en Manel

Carla Simón estrena ‘Carta a mi madre para mi hijo’

Amb prou feines conserva unes quantes fotografies i cartes i els records canviants que li han regalat els seus avis. Carla Simón va quedar òrfena quan era petita, i amb aquest poc material i bastanta imaginació ha rodat el curtmetratge Carta a mi madre para mi hijo, amb què vol evitar que la història es repeteixi i assegurar-se que el seu fill Manel, de només dos mesos, “tingui una memòria familiar que l’acompanyi tota la vida”.

ritables rialles, el director d’Argentina, 1985 protegeix també l’espectador d’una realitat tan cruel que resulta difícil de pair. Una realitat que, tot i això, “s’ha de donar a conèixer, perquè serveix perquè els argentins i també la resta del món comprenguin la importància de recuperar la dignitat i la necessitat de mirar cap endavant amb la justícia i la veritat”, va afegir Darín, el nom del qual sona des d’ahir amb força per emportar-se la Coppa Volpi a la millor interpretació masculina.

La Mostra avança amb altres títols que no han despertat tant d’interès. Luca Guadagnino va presentar una cinta de terror una mica gore, Bones & All, en què repeteix amb Timothée Chalamet com a protagonista, però sense l’encant de la seva anterior feina junts, Call me by your name. I Romain Gavras planteja a Athena la possibilitat que la brutalitat policial contra la comunitat algeriana desencadeni una guerra civil a França. ●

“De la meva mare sé poques coses, però vull que el meu fill conegui la seva àvia, per això he creat aquest relat per a en Manel”, explica Simón a la Mostra de Venècia, on ha presentat fora de concurs el seu film a la secció Giornate degli Autori, dins del cicle Miu Miu. Women’s Tales.

La cançó de Lole i Manuel Érase una mariposa blanca cus aquest curtmetratge de 24 minuts: “He anat rastrejant coses de la meva mare i vaig saber que una vegada va escriure a una amiga i li va explicar que estava escoltant una cançó de Lole y Manuel, vaig donar per fet que li agradaven molt. He triat aquest tema perquè és una cançó de bressol i m’ha servit de fil conductor per articular el llegat