La Vanguardia (Català-1ª edició)
Efecte ‘plantillassa’
Els milions invertits pel Barça van lluir amb tota l’esplendor als peus de Lewandowski, Raphinha i Koundé
Invertir, marcar, guanyar. Gastar, rendibilitzar, vèncer. 45 milions. Gol de Robert Lewandowski. 50 milions. Assistències de Jules Koundé. 58 milions. Gol de Raphinha. 153 milions que van lluir amb tota l’esplendor pel Sánchez Pizjuán. Futbolistes de qualitat igual a triomf a Nervión. El triomf del mercat. Dijous acabaven els fitxatges i el Barcelona abaixava la persiana del compro-venc-canvio amb un rentat profund de cara respecte a la temporada passada. Entre els nous i els joves el còctel està fent efecte de manera immediata. “Tenim un tros de plantilla”, va dir Xavi divendres. Li va faltar la cirereta de Bernardo Silva i l’assegurança de vida d’Azpilicueta, però no sempre es pot tenir tot.
El tècnic no es pot queixar i no es queixa dels seus reforços. Ahir a la nit van resultar capitals. Mentre el món admira la ràtio golejadora de Håland i s’elaboren estadístiques sobre quantes intervencions necessita per trobar la xarxa, Lewandowski no li va al darrere. La rematada picada i amb efecte en el gol de Raphinha i el control i posterior xut en el segon gol blaugrana valen bona part del preu d’una entrada. Com el desplaçament en diagonal de Koundé, en el seu retorn al Pizjuán, en el 0-2. També va ser clau en el tercer, despenjant la pilota perquè l’empenyés Eric Garcia. En el seu debut contra el Valladolid el francès va salvar un gol i ahir a la nit en va fer dos. Qüestió d’eficàcia.
Mentrestant, allò del polonès, que ja sumi cinc gols al campionat, és espectacular. No requereix cap adaptació perquè va sobrat d’olfacte, perquè ha arribat en actitud líder i perquè sap moure com molt pocs el temps i l’espai tant dins de l’àrea com al seu voltant. No només es dedica a la seva part sinó que reparteix instruccions i fins i tot ordena la pressió. El salt de qualitat amb la seva presència és ben notori.
Aquest és un altre Barça i això és en gran part perquè disposa de més dinamita (11 gols en els últims tres partits) i més talent, com es va encarregar de ratificar Raphinha, dinàmic amb i sense pilota. Va tenir un tècnic tan vehement com Bielsa i ara està a les ordres d’un altre al qual tampoc no li importa escalfar l’orella dels seus pupils. Al Barcelona ni tan sols li cal cuinar els partits fins a l’extenuació per ser letal.
El millor que es pot dir de Xavi és que tenia les idees clares i la seva primera opció per a l’extrem era Raphinha, la seva primera opció per a l’atac, Lewandowski i la seva primera opció per a la defensa, Koundé. El millor que es pot dir de la direcció esportiva és que va aconseguir incorporar aquests jugadors. Amb el talonari per davant, esclar. Però és que si vas al mercat sense diners el normal és que t’emportis les sobres.
Aquestes eren les inversions irrenunciables per a l’entrenador. Costoses i selectives (els altres quatre fitxatges han arribat lliures), no com les del Nottingham Forest, que ha comprat per valor de 200 milions... 20 futbolistes. O les del Chelsea, que s’han disparat als 300 milions.
El Barcelona no va arribar a tant però es va jugar bona part del seu futur amb les famoses palanques. Almenys els fitxatges funcionen. Ara és el que importa. ●
El francès va actuar d’entrada de lateral i va donar dues assistències de gol a Lewandowski i Eric Garcia