La Vanguardia (Català-1ª edició)
El genet polonès cavalca a Sevilla
Lewandowski va enviar un missatge eixordador a Sevilla. Vol allargar el seu magisteri al Barça i liderar un equip que comença a oblidar els seus drames recents. La sensació de progrés és tan evident com la rotunditat de la victòria al SánchezPizjuan, camp que sempre serveix com a termòmetre futbolístic. Lewandowski es va encarregar en primera persona de proclamar l’adveniment d’un nou temps i tancar un període infernal.
Un mantra ha perseguit el Barça els últims 20 anys. Ho guanyava tot i gairebé tots perquè jugava bé o d’allò més bé, però poques vegades va guanyar quan va jugar malament. No és als seus gens. En aquest sentit, és un equip predictible, estètic, poc pendent de la gesta, però s’ha reservat dues excepcions impressionants: el cop de cap de Bakero a Kaiserslautern i el cop amb la dreta d’Iniesta a Stamford Bridge. Aquests moments són tan ocasionals que estan marcats a foc en la memòria barcelonista. Al SánchezPizjuan, el Barça va amenaçar amb una mala nit, sorprès per la rapidesa i profunditat del Sevilla. Va passar tot el contrari.
Va vèncer –i després va convèncer– perquè té jugadors categòrics. Cap no és més diferencial al gol que Lewandowski, depredador insaciable, clínic a les rematades, astut als desmarcatges, extremament eficaç al control i les descàrregues, un manual amb botes que desafia el pas del temps. També va desafiar el Barça una vella llei mercantil del futbol, que desaconsella invertir en fitxatges de jugadors ben entrats a la trentena, en edats que conviden a pensar en el declivi o l’aburgesament.
El Barça va considerar que era estratègica l’adquisició de Lewandowski, sense donar importància a l’edat del davanter polonès, que acaba de fer 34 anys. Convenia perquè és un dels golejadors més acreditats d’aquest segle i, a més, afegeix un potent valor comercial a l’equip. Lewandowski sona bé i fort al món del futbol, infon respectabilitat. Als centrals els infon terror. Els del Sevilla no van ser cap excepció.
Lewandowski encapçala la llarga nòmina de fitxatges que separa l’actual Barça de la seva edició anterior. La distància és enorme i Sevilla era el lloc perfecte per confirmar-ho. Enrere queda el voluntariós equip que va sobreviure l’any passat a tota classe de dificultats i ho va aprofitar per crear una fornada de joves que seran indispensables en el futur. Forçats per les urgències, Pedri, Gavi i Araújo es van sentir obligats a rendir ràpid. En una temporada van haver d’accelerar un aprenentatge que, en general, requereix tres o quatre anys de paciència. A Sevilla, Lewandowski va brillar, però Gavi i Araújo van ser transcendentals en la victòria.
Abans que el davanter polonès comencés la seva sessió de cirurgia, el Barça es va mantenir amb moltes dificultats. El Sevilla, que té una tona d’interrogants, va tancar el Barça durant els primers 20 minuts, més o menys el temps que va tardar Isco a esgotar-se i Lewandowski a armar l’esperó. Aquesta estona va convidar les sospites. Sense control al joc i la defensa desbordada, el Barça va dependre d’una altra gran nit de Ter Stegen, recuperat per a la causa després d’un parell d’anys de fluixedat. Ha tornat el porter que intervenia
Lewandowski encapçala la llarga nòmina de fitxatges que separa l’actual Barça de l’edició anterior
poc, però que brillava en els moments crítics de l’equip.
Un partit mal jugat fins aleshores pel Barça es va capgirar en vuit segons, el marge que es va donar Gavi en una passada, Busquets en un passada instantània, Dembélé a la conducció, Lewandowski a la cullereta sobre Bono i Raphinha a l’aprofitament del refús in extremis de Fernando. En aquell moment, el del primer gol, va entrar en acció una bateria de grans jugadors, els que ara abunden a l’equip, capaços de canviar el senyal de partits que el Barça es resignava a patir i perdre. Ja no.