Pellegrini: “La lesió de Fekir ens ha condicionat”

lluint galons. Ho va fer al minut 64, exactament un minut després d’haver entrat en escena. Guido va sorprendre llançant una passada entre les cames i va habilitar Rodrygo, que va trobar el seu moment.

Llavors el Betis ja havia anat perdent força. Feia massa temps que corria rere la pilota, un turment en aquest estiu asfixiant que reclama pauses d’hidratació. L’equip de Pellegrini, un conjunt tan expressiu com asimètric (i més encara si es trenca Fekir, com va passar ahir als deu minuts), es desconfigurava. Borja Iglesias i Sergio Canales van brillar, però amb això no n’hi ha prou contra una plantilla tan diversa com la blanca, tan rica en recursos.

“El Madrid és el millor equip d’Europa en aquests moments, i potser ens ha faltat més força a dalt. Però li hem jugat de tu a tu”, admetia Canales, que no va voler celebrar el gol al Santiago Bernabeu (al passat se l’ha de respectar).

Militão i Mendy són dues roques al darrere, Modric i Tchouameni construeixen i s’entenen i el trident atacant és un martiri per al rival: Benzema, un nou francament atípic, gestiona les operacions i Rodrygo i Vinícius han afegit definició a la seva capacitat creativa. Ells van fer els dos gols del Madrid.

La figura de Vinícius mereix un punt i a part.

“El resultat ha estat

■ molt condicionat per la lesió de Fekir, atès que ja veníem sense William Carvalho. Són dos jugadors que ens donen molta possessió, i contra el Madrid cal tenir la pilota més estona”, va lamentar Manuel Pellegrini, tècnic bètic. “El millor és que no hem perdut la nostra identitat”.

Al Betis van brillar Iglesias i Canales, però no n’hi va haver prou contra una plantilla tan diversa com la blanca

El seu paper creix i creix a l’equip d’Ancelotti, en l’imaginari futbolístic mundial. Vinícius va i ve, accelera al seu carril, fa ziga-zagues, frena en sec, fa croquetes, atreu rivals –en alguns instants, tres bètics corrien a la seva línia– i regala espais als companys i en particular a Benzema, sempre una amenaça, fins i tot en els dies de menys inspiració.

Al festival d’estratagemes de Vinícius es va unir Tchouameni, tan ordenat i contundent com actiu en atac. Un cop de cap seu, a mitja primera part, va fer volar Silva, capaç de salvar l’envit amb la punta dels dits.

Fins allà, i fins i tot més enllà, el Betis aguantava bé. Borja Iglesias i Canales, combinats, havien desactivat l’avantatge blanc, l’1-0 de Vinícius, un moviment entre línies tan mil·limètric que demanava el VAR a crits.

Després, les coses es van anar posant més lletges per als bètics, una de les meravelles del curs, invictes fins ahir. Per si no n’hi havia prou amb els recursos en el camp, Ancelotti va treure el fons d’armari. Endavant Valverde i Kroos. Era la guerra! Aleshores les vies d’aigua eren múltiples. El Betis es desmuntava, Tchouameni rebia còmodament, aixecava la mirada i agafava uns segons abans de prendre una decisió. Vinícius li demanava una pilota llarga, Rodrygo feia el mateix de l’altre costat i Benzema retrocedia sobre els seus passos i li llançava un cable. I tot això era massa per al Betis, tan valent com penalitzat. ●