La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Ha estat un viatge meravellós”
Serena Williams tanca la seva carrera després de perdre contra Ajla Tomljanovic al US Open
“Ha estat un viatge meravellós”. Serena Williams resumia així, a la pista, una carrera plena de fites llegendàries. Acabava de disputar i perdre el seu últim partit professional. Se’n va anar així com ho va fer des que va agafar la raqueta per primera vegada: lluitant fins al final. Va batallar durant tres sets i més de tres hores contra la tennista australiana Ajla Tomljanovic, i va salvar cinc pilotes de partit abans de perdre 7-5, 6-7 (4), 6-1. “En tota la meva carrera no m’he rendit mai, als meus matxs no m’he rendit mai. Per tant, definitivament, tampoc no em volia rendir aquesta vegada. Volia continuar lluitant”, explicaria més tard.
El sisè punt de partit se li va resistir, i va concloure un emocionant partit i una carrera extraordinària. Mentre el públic l’ovacionava per última vegada, Serena va aguantar el tipus, saludant amb la mà, emportant-se les mans al pit, formant un cor amb els dits i fent un dels seus girs característics. L’emoció la va superar quan li va tocar dirigir-se a la seva llotja. “Gràcies, pare, sé que m’estàs mirant. Gràcies, mare”. Aquí les llàgrimes van començar a caure. “Això són llàgrimes de felicitat, suposo”, especulava. “Tot va començar amb els meus pares, s’ho mereixen tot”.
També va tenir paraules molt emocionants per a la seva germana gran. “La Serena no existiria sense la Venus. Gràcies, Venus. Ets l’única raó de per què ha existit la Serena. Ha estat un viatge divertit. La meva vida ha estat una travessia al·lucinant. I estic molt agraïda a tots els que en algun moment em van dir ‘Somhi, Serena’”.
La més petita de les Williams tanca la seva carrera amb 23 títols de Grand Slam, i vol que la recordin especialment pel seu esperit de lluita. “Hi ha tantes coses amb què se’m pot recordar!”, deia una mica superba. “Crec que he aportat alguna cosa al tennis, els diferents estils, els punys alçats, una intensitat de bogeria. Crec que passió és una bona paraula per descriure-ho”.
Malgrat que fa setmanes que anuncia, no pas la retirada, sinó l’“evolució” més enllà del tennis, la veterana semblava que es quedava amb una espineta clavada al cor. “Estava jugant millor cada setmana”, analitzava. “I sé que, si hagués començat abans o hagués jugat més partits, encara estaria competint a un nivell alt. De tota manera, només em puc emportar coses positives de la meva carrera. Soc feliç, perquè és el que volia. Aquestes llàgrimes són d’alegria”. Del seu últim dia de competició, es vol quedar amb aquest record. “Estava competint a un gran nivell, millorant, d’alguna manera, no sé com podia a la meva edat”, deia, conscient que el 26 de setembre fa 41 anys. “El tennis ha estat una gran part la meva vida i no m’imagino no estar-hi involucrada d’una manera o una altra. És un esport que significa molt per mi. M’ha donat moltes oportunitats i no m’imagino la meva vida sense el tennis, tot i que no sé de quina manera”.
Potser per això Serena no va voler dir el no definitiu al fet de repensar-se la seva retirada. “Jo crec que no tornaré. Però sempre m’ha agradat Austràlia”, deia somrient. “No sé si era el meu últim moment o no. He millorat molt des de l’any passat a Wimbledon. I costa molt esforç arribar fins aquí. Clarament, encara en soc capaç. Ara estic preparada per ser mare i explorar una nova versió de la Serena”.
La campiona té ganes d’emprendre el seu pròxim capítol. “Vaig tenir la sort que el coronavirus em va ensenyar com podria ser la meva vida sense haver de jugar a tennis cada dia”, explicava. “Després em vaig lesionar i vaig estar sense jugar durant tot un any, i una altra vegada vaig tornar a veure com seria despertar-te i no haver d’anar al gimnàs”. Va ser llavors quan es va adonar que la seva carrera era molt difícil de compaginar amb l’atenció que volia dedicar a la seva filla, l’Olympia, a la seva família i a altres interessos fora del tennis.
I així, Serena 1.0, una de les millors tennistes de la història, donava pas a Serena 2.0: mare i dona de negocis, emprenedora, amb la seva pròpia companyia de capital de risc, disposada a continuar marcant una diferència, però aquesta vegada invertint especialment en petites empreses creades per dones i per minories. “Tècnicament, encara soc jove i vull tenir una mica de vida quan encara puc caminar”, deia la llegenda. “Tinc un futur brillant al davant”.
De moment, demà tindrà un descans merescut. “I segurament aniré de karaoke”. ●
El tennis ha estat una gran part de la meva vida; no m’imagino no estar-hi involucrada”
Gràcies, pare; gràcies, mare; tot va començar amb els meus pares: s’ho mereixen tot” Serena Williams