Les diferències s’escurcen en la ultradistància

La californiana Rory Bosio va sorprendre a l’Ultra Trail del Mont-Blanc (UTMB) del 2013 perquè va ser la setena a la classificació general, amb un temps rècord de 22h37m, dues hores més que el vencedor, el francès Xavier Thévenard. Bosio es va convertir en la primera dona que es col·locava entre els top ten en aquesta ultramarató de muntanya, de 171 quilòmetres i 10.000 metres de desnivell positiu. A l’edició inicial, el 2003, l’atleta que va creuar abans la meta, Kristin Moehl, va necessitar 29h38m per arribar al lloc vint-i-quatrè absolut, nou hores i mitja més que el guanyador, el nepalès Dawa Sherpa. Diferents estudis afirmen que com més distància hi hagi a partir dels 160 quilòmetres, però sobretot en proves de més de 300, les dones redueixen les diferències respecte als homes, i fins i tot els superen.

Courtney Dauwalter, de Minnesota, ha demostrat moltes vegades la seva capacitat per tutejar els contrincants masculins. Entre 2.341 d’inscrits, el 2021 va obtenir marca en dones i va finalitzar setena de la general, en 22h30m, només 1h45m més que el número u, el francès François D’Haene.

“La clau per millorar és incrementar el percentatge de dones a les curses, com més en siguem, més lluitarem entre nosaltres per apujar el nivell”, considera Katie Schide, dels Estats Units, però establerta als Alps francesos, que va guanyar dissabte l’última edició de la UTMB. Schide, llicenciada en Geologia, va invertir-hi 23h15m. No va aconseguir igualar la gesta de Dauwalter, però va deixar enrere més de 2.600 corredors que van sortir de Chamonix, dels quals només un 9,3% eren dones. Un 68% dels participants va aconseguir arribar a la meta, 1.651 homes i 138 corredores. “A les ultramaratons dels EUA hi ha més participació femenina que a Europa. Segons la meva opinió, això és perquè al meu país les nenes i els nens comencem a competir de petits en diversos esports, l’accés és igual per als dos sexes. Penso que les noies que creixem disputant partits de futbol, bàsquet, hoquei o en atletisme, estem més predisposades a continuar competint de grans i tenim més confiança a l’hora d’enfrontar-nos a reptes com la UTMB”, comenta Schide, que va arribar a Chamonix a la vinti-dosena posició absoluta. Kilian Jornet va baixar per primera vegada en la història de la UTMB de les 20 hores.

The State of Ultra Running va publicar el 2020 una investigació que recull els resultats de 15.451 curses disputades durant dues dècades. La conclusió és

“Les corredores no tenen tants alts i baixos i gestionen més bé aquestes curses”, diu el doctor Daniel Brotons

que a les de més de 314 quilòmetres, les dones són de mitjana un 0,6% més ràpides que els homes.

“Sí, es parla de la capacitat de patiment de les corredores i d’una millor gestió de les ultramaratons. Això és perquè tenen un percentatge de greix superior al dels homes i, per tant, obtenen una millor estabilitat metabòlica i un treball més constant. Ells tiren més de la força, van de més a menys, i elles no tenen tants alts i baixos i gestionen millor aquestes curses”, considera Daniel Brotons, doctor en Medicina Esportiva. Brotons remarca que aquestes diferències entre els dos sexes es redueixen només en els esportistes de “molt alt nivell” però que, “tot i que la dona pot continuar escalant posicions, és molt difícil, força inversemblant, que guanyi una cursa, per un tema hormonal, la testosterona que genera l’home millora totes les prestacions musculars”. Afirmació que subscriuen la majoria de persones consultades, com l’entrenadora Laia Diez o les corredores Katie Schide i Claudia Tremps, segona en dones i setzena absoluta a la TDS (145 km i 9.100 metres de desnivell positiu), una altra de les aventures de la setmana de Chamonix.

“En proves molt llargues és quan ens hi aproximem més, nosaltres aguantem més el dolor i mentalment som més fortes. A la TDS corria amb dos nois, i durant una pujada, cap al quilòmetre setanta, ells es queixaven i deien: ‘No arribarem mai a dalt’. Feia molta calor, i jo intentava tenir pensaments positius. Nosaltres sabem encarar millor els moments durs”, diu Tremps. “Però en competicions en què hi hagi els millors, en Ki