Convergència fora de l’aigua

La implosió de la CiU de Jordi Pujol i el seu desmembrament i transformació en Junts per Catalunya és un dels avatars polítics més curiosos que han tingut lloc aquests últims anys. Aquella coalició ja va créixer com un fenomen molt particular: un centredreta nacionalista revestit d’un lideratge moral que va aconseguir modelar una certa idiosincràsia catalana, que va anar més enllà dels seus límits partidistes. El pujolisme era una hàbil simbiosi entre l’eix nacional (Catalunya-Espanya) i el social (esquerradreta). CiU buscava la indefinició com a virtut, malgrat que tenia clar cap a on anar (i cap a on no).

Aquell partit medul·lar es va anar esqueixant en fragments (Demòcrates, Units per Avançar, Lliga Democràtica, Convergents, PDECat i Junts per Catalunya) per nostàlgia o, simplement, per mer afany de supervivència. Segons la teoria d’Enric Juliana, a Convergència no es destrueix res: només es transforma. El gen convergent és subjacent sota la pell de Junts. El cas és que només així s’entén que, malgrat tots els sotracs, aquesta força mantingui un suport social gens menystenible. Aquests dies

Directora adjunta veurem com els convergents van a la manifestació independentista de la Diada i els d’ERC la defugen o hi envien una delegació de compromís. Però sobretot veurem com es resol la divergència interna a Junts sobre si continuar en el Govern. Si Artur Mas es va sacrificar davant el xantatge de la CUP per ancorar el seu partit al poder i evitar una altra “travessia del desert” fora de la Generalitat, ara a Junts no són pocs els que creuen que ha arribat el moment d’anar-se’n a l’oposició per defensar el que es va truncar fa cinc anys. D’una banda, un govern d’ERC i Junts és com un de PP i PSOE, que impedeix al que no té la presidència exercir d’alternativa. D’una altra, el peix fora de l’aigua té poc futur.

Fa més d’una dècada que els republicans miren de transvestirse de Convergència i, tot i que els està costant més del que creien, han guanyat la presidència de la Generalitat. I alguns creuen que la sortida de Junts els facilitaria la tasca.

Veurem què decideixen els postconvergents. En aquests anys han demostrat una gran afició per l’enginyeria genètica.