Les expectatives amb Truss són tan baixes que les podria superar fàcilment

que sol qualificar-se com a boig rematat”. Però aquest menys del 0,3% per cent de la població britànica que avui elegirà a Truss (tret de sorpresa) nova primera ministra, la veu com una versió mitològica de Thatcher, més pròpia de Joc de trons o El senyor dels anells que no pas de la dura realitat política, algú que sempre ha arribat més lluny del que s’esperava, que no renunciarà a les seves conviccions malgrat que en el passat es va passar dels liberals demòcrates als tories i del bàndol anti Brexit al pro Brexit, i que de petita cridava “Maggie, Maggie Maggie, fora, fora, fora!” en manifestacions contra la dama de ferro. El seu pare, un professor de matemàtiques laborista, està tan desolat per les idees de la seva filla que es va posar a plorar quan va adonar-se lideraria el país.

La gravetat de la situació econòmica obliga Truss a fer un cop d’efecte tot just assumir el poder dimarts. Durant la campanya ha llançat pilotes fora en el tema dels ajuts, però no pot demorarse més i esperar l’anunci d’un gran pla per pal·liar l’impacte del cost desbocat de la llum i el gas, i alhora establir les bases d’una futura independència energètica. La seva preferència és abaixar els impostos perquè llars i empreses disposin de més diners en efectiu, però no sembla suficient, i no es descarta una reestructuració de tot el sector. El problema és que el cost s’elevaria fàcilment a més de 100.000 milions d’euros, que cal sumar als 400.000 milions de la pandèmia, i dispararia deute públic. Amb els tipus d’interès a l’alça i la lliura esterlina a la baixa, gairebé en paritat amb el dòlar, els pessimistes no descarten que el Regne Unit, si les coses empitjoren, pugui necessitar un rescat de l’FMI.

La inflació, l’energia, el deute, Putin, Ucraïna... Liz Truss no tindrà ni lluna de mel ni petons ni tan sols un sopar amb espelmes. Al conte de la caputxeta vermella, el llop ferotge es menja primer l’àvia (en aquest cas Johnson) i després la nena (que seria ella). El que necessita és una d’aquelles versions amb final feliç, en què un llenyataire que anava pel bosc mata la bèstia i salva la protagonista. ●