La Vanguardia (Català-1ª edició)
La màfia del peix
El tràfic il·legal d’espècies és llei a la Triple Frontera, on s’uneixen el Brasil, el Perú i Colòmbia
A Islàndia no és difícil comprar una tortuga de riu de la mida d’una taula, metre i mig de llarg i vora 80 quilos. “Les pesquen de nit i així ningú no els veu”, va dir l’Antonio, propietari d’un colmado, construït, com tot el poble, sobre puntals per no inundar-se quan puja el riu Javarí. Islàndia és un municipi de 23.000 habitants a l’Amazones peruà, una diminuta illa envoltada de l’Amazònia a uns quilòmetres de l’anomenada Triple Frontera, on s’ajunten el Brasil, el Perú i Colòmbia.
L’Antonio va venir a Islàndia fa 40 anys a la recerca d’una parcel·la de terra. Treu un pot de plàstic ple d’un líquid verd. “Aquesta és la sopa de tortuga que fem, boníssima”. Venien ganes de tastar-la. Però el record de Dom Phillips i Bruno Pereira treia la gana, perquè el tràfic il·legal de la cobejada carn de la tortuga amazònica, així com altres espècies exòtiques de vida aquàtica dels immensos rius que travessen la selva, és un element clau per entendre l’assassinat del periodista britànic i l’indigenista brasiler, fa dos mesos, no gaire lluny d’Islàndia.
Moltes de les tortugues, així com el gegantí peix pirarucú, o paiche, es pesquen il·legalment dins de l’enorme reserva indígena de la vall del Javarí, que s’estén pel costat brasiler de la frontera. Allà qualsevol activitat extractiva –pesca, caça, fusta, mineria d’or– que no sigui obra dels indígenes és prohibida. Almenys, això diu la llei.
“Hi ha tres categories de pescador aquí”, diu Manuel Chorimpa, representant d’Univaja, l’oenagé brasilera per a què treballava Bruno Pereira. “Hi ha qui surt cada dia i ven per sobreviure; el que té un refrigerador al vaixell i pesca més lluny per aconseguir peixe liso (un peix sense escames de fins a 50 quilos), molt cobejat a Colòmbia. Després hi ha qui pesca pirarucú, tortuga, tambaquí... a la reserva. Aquests tenen vincles amb narcotràfic i són persones perilloses”. S’hi juga molt, a la reserva vall del Javarí, el lloc del planeta amb més pobles indígenes aïllats i sense contacte amb la resta del món. “Molts pobles indígenes viuen a la capçalera de quatre rius aquí. Hem trobat vestigis de set pobles aïllats, a més dels 23 ja identificats, i n’hi pot haver més”, diu en Clovis, un indígena de l’ètnia marubo, que liderava la campanya contra l’extracció il·legal de fusta a la reserva. “Tots estan en perill”.
Darrere hi ha el contraban i l’expansió del negoci de la droga a través de la Triple Frontera, on es pot travessar qualsevol dels tres països sense passar per control de passaport. “Gran part del que es caça i es pesca a la reserva es ven a Colòmbia”, diu un líder indígena a la seu d’Univaja, l’oenagé per a què treballava Pereira. “Els grans empresaris del peix són narcotraficants que financen els pescadors il·legals a canvi de rebre peix valuós per a la venda a l’altre costat de la frontera; en Bruno va ser assassinat per haver confiscat el peix”, assegura.
“Són tres països amb interessos econòmics diferents i falta l’Estat en tots”, diu Chorimpa. El crim omple aquest buit. “És una regió pobra en oferta d’ocupació; la gent farà qualsevol cosa per sobreviure”. La part brasilera de la Triple Frontera ja és el número dos en el rànquing de pobresa de municipis brasilers, segons les últimes dades de la Fundació Getulio Vargas, a Rio (FGV). Leticia, la ciutat colombiana a la frontera, a una hora en llanxa d’Islàndia, té menys senyals visibles de pobresa entre la població.
Ser assassinat per uns quilos de peix o carn de tortuga és una altra prova de com de poc val la vida en aquesta regió sense llei. El dia de la nostra arribada a Tabatinga, el municipi brasiler davant de Leticia, una nena va morir per una bala perduda en una venjança entre presumptes narcos.
Als afores d’Islàndia hi vivia Rubén Darío da Silva Villar, el presumpte autor intel·lectual de l’assassinat de Pereira i Phillips. Anomenat Colombia, comprava el peix i carn caçats il·legalment en la reserva per vendre’ls als tres països. És l’amo d’un vaixell confiscat per la policia amb 400 quilos de pirarucú, dues tortugues grans i 35 petites, així com
La reserva de la vall del Javarí és el lloc amb més pobles indígenes aïllats del món
En aquesta zona van ser assassinats fa dos mesos un periodista britànic i un indigenista brasiler
“Els missioners ja fan servir drons per localitzar indígenes aïllats”, expliquen en una oenagé
Oceà Pacífic 400 kg de carn de caça, tot obtingut il·legalment a la reserva. Se sospita que té vincles amb el narcotràfic.
El caçador i el pescador il·legals s’afegeixen a la llista de delinqüents que entren en les reserves indígenes en invasions violentes. Aquests inclouen fustaires, que venen fustes precioses al mercat negre i garimpeiros (miners il·legals), que treuen or que es refina en països com Suïssa.
Els indígenes estan cada vegada més exposats. Amb Jair Bolsonaro a la presidència s’ha desmantellat part del sistema de protecció ambiental. “Falten incentius per al desenvolupament; sense alternatives és més fàcil treure fusta de la reserva; si hi hagués alternatives no hi hauria invasions”, diu Clovis.
Hi ha una altra amenaça per als indígenes. “Els missioners evangèlics nord-americans ja fan servir drons per localitzar els indígenes aïllats a fi d’evangelitzar-los”, explica Clovis. Si al Brasil hi ha hagut més resistència, “al Perú un elevat nombre d’indígenes ja és evangèlic”, diu.
Part del futur dels pobles indígenes de Javarí i més enllà dependrà del resultat de les presidencials brasileres, la primera volta de les quals se celebra el dos d’octubre. Bolsonaro no ha amagat mai el desig de posar fi a la protecció de les reserves indígenes. “No es poden mantenir homes prehistòrics en un zoo per a rics”, sol dir.
Lula, en canvi, es compromet a reforçar la policia federal per recuperar el control de regions remotes de l’Amazones com la vall del Javarí. “Si anem molt amb compte podrem evitar que es repeteixi el que els va passar a en Dom i en Bruno”, va insistir en una trobada recent amb periodistes estrangers a São Paulo.
Una altra dada encoratjadora: un rècord de 181 candidats indígenes s’han presentat a les legislatives brasileres que se celebren el mateix dia que les presidencials. El més important per a una àrea com la Triple Frontera és que un nou govern de Lula recuperaria els projectes d’integració transfronterera mitjançant organitzacions multilaterals com Unasur. L’arribada al poder d’una sèrie de governs d’esquerres a Xile, Colòmbia, Bolívia, el Perú i Mèxic facilitaria estratègies per fomentar el desenvolupament i combatre el narcotràfic i inclouen propostes de descriminalització de les drogues. “La regió està fragmentada i polaritzada i fa falta recuperar iniciatives regionals en àrees diverses, des del desenvolupament econòmic fins a la lluita contra la delinqüència”, diu un exdirector d’Unasur a Brasília. “Amb Lula, el Brasil podrà recuperar el seu vell paper de líder de la integració”. ●