La Vanguardia (Català-1ª edició)
El final de la revolta dels somriures
La controvertida aprovació de les lleis de desconnexió d’Espanya en els plens del Parlament del 6 i 7 de setembre (1)
Senyora Rovira, per què em demana la paraula?”. El 6 de setembre del 2017 al Parlament de Catalunya hi passa de tot. Després d’onze hores de ple, la presidenta Carme Forcadell acaba desbordada. Ja no hi ha marxa enrere. Els 72 diputats de la majoria independentista, Junts pel Sí i la CUP –amb l’abstenció de Catalunya Sí Que es Pot, i amb el PSC, PP i Cs absents–, aproven la llei del Referèndum d’Autodeterminació. Ja de nit, el govern de Carles Puigdemont signa la convocatòria per l’1 d’octubre. L’endemà, 7 de setembre, comença el ple en què ja la matinada del dia 8 la mateixa majoria aprova la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. En el moment de la votació, PSC, PP i Cs s’absenten, i CSQP hi vota en contra.
“Les formes, les formes!”, reclamen alguns diputats independentistes. “Si us plau, si de veritat voleu el referèndum, no feu aquesta cacicada”, els etziba Joan Coscubiela. Els dies previs, representants del PP, Cs i PSC s’han reunit a la Delegació del Govern espanyol per pactar una estratègia d’interrupció dels plens. Ara la posen en pràctica per evidenciar que la majoria passa per sobre dels seus drets com una piconadora. Res en el procés tornarà a ser igual. La revolució dels somriures salta pels aires.
Les dues lleis que volen desconnectar Catalunya d’Espanya i que provoquen el guirigall dels plens del 6 i 7 de setembre, però, no s’han gestat unes poques setmanes abans. Són fruit d’anys de feina. La Vanguardia n’ha reconstruït el procés a partir del testimoni de sis persones, algunes encara amb causes judicials pendents, que van participar-hi de manera directa i que prefereixen mantenir-se anònimes.
Anem enrere. Febrer del 2013.
Quan el govern d’Artur Mas sorgit de les eleccions del 25-N encara no té dos mesos, el Departament de la Presidència de Francesc Homs impulsa el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Presidit pel jurista Carles Viver Pi-Sunyer, el formen quinze membres; la majoria són, acadèmics. El CATN neix per trobar una via jurídica per exercir el “dret a decidir”.
El Regne Unit ha pactat la celebració del referèndum escocès pel setembre del 2014. Alex Salmond posa a treballar un estol de funcionaris per definir en un llibre blanc, Scotland’s future, com seria una Escòcia independent.
Sota aquest influx, el CATN rep l’encàrrec de preveure també com es transitarà cap a un Estat català des de qualsevol àmbit, cas que s’endegui el procés, i com serà.
S’elaboraran 18 informes. El desè, sobre “El procés constituent”, es presenta el juliol del 2014, i s’hi planteja el desplegament d’una llei constitucional provisional. “Aquesta norma és el germen de la llei de Transitorietat i Fundacional de la República que, tanmateix, va canviar de nom, de posició en la seqüència temporal i de contingut. De pares de la llei definitiva, però, n’hi ha molts”, diu una veu autoritzada.
La norma ha de fer una triple funció: regular el procés constituent del nou Estat, adaptar el sistema institucional i regular provisionalment el règim transitori de l’ordenament jurídic. A l’informe es requereix que s’aprovi per una majoria tan àmplia com sigui possible i s’assumeix que no es podrà impugnar: arribat el moment, no hi haurà òrgan davant el qual sigui possible fer-ho.
“El seu plantejament neix de la idea que en un escenari de no acord amb l’Estat caldria dictar, immediatament després de la desconnexió de l’ordenament espanyol, una llei que garantís que no hi hauria un buit legal i que s’asseguraria en tot moment la submissió del nou Estat al dret”. Sorgeix, afegeix, una altra veu implicada, “de l’obvietat” i segueix l’exemple de constitucions
Entre el dia 6 i el 8 els independentistes van aprovar la llei del Referèndum i la de la República Catalana
L’independentisme va estudiar fins a dotze processos constituents d’altres estats
provisionals com la de Sud-àfrica després de l’apartheid i l’esborrany de Constitució provisional redactada al Quebec abans del referèndum del 1995.
El setembre del 2014, Escòcia juga i perd. A Catalunya, el 9-N se celebra la consulta popular sobre el futur polític de Catalunya. “Aquesta consulta és, en essència, el resultat dels treballs del CATN”, sosté una font coneixedora. El seu objectiu és que, a partir del resultat, la Generalitat pugui exercir “la iniciativa legal, política i institucional que li correspon”, diu el decret de convocatòria. “La idea era que, en cas de guanyar el sí, el resultat servís per avalar una proposta de reforma de la Constitució o alguna iniciativa de cara a l’Estat, però no es podia explicitar perquè la CUP se n’hauria despenjat”, afirma una veu partícip d’aquesta empresa.
Un mes després, el 2 de desembre, Oriol Junqueras rebutja la candidatura unitària de cara a les pròximes eleccions que s’adjectiven de “plebiscitàries”. La seva conferència al Palau de Congressos és la resposta a l’anterior d’Artur Mas del 25 de novembre. Més important, el president d’ERC expressa que el govern resultant impulsarà “una llei de Transitorietat Jurídica” que expliqui que el marc legal espanyol continuarà vigent mentre se’l substitueix pel del nou país. El mateix Junqueras, el juliol del 2015, en una entrevista a aquest diari, insisteix en el concepte. “El