La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sòria i Síria (una altra vegada)
Si el costat esquerre no encerta el missatge, encara per definir i compartir entre Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, el PP, gràcies al seu avantatge estratègic en províncies com Sòria, aconseguirà un govern de partit únic el 2023.
L’expressió ja forma part de la literatura política més popular: Síria com a sinònim de política internacional i Sòria, de política domèstica. I al centre, el president del govern de torn condemnat a escollir. Cloquejant els uns i els altres com el cardenal Mazarino “menys Síria i més Sòria” com el camí més curt per guanyar la Moncloa, o el que és el mateix, simula amb Síria i dissimula, doncs, amb Sòria, perquè sabem molt de Síria, però ningú no pregunta “com està Sòria?”.
Què es respira pels seus meravellosos carrers medievals, la seva coneguda arquitectura romànica i els seus pobles amb encant? Si avui hi hagués eleccions generals, el PP seria el partit més votat, amb un 47% dels vots; seguit del PSOE, amb un 27%; Vox, un 13%, i UP, un 5,5%. Perquè en tingueu una mesura, heu de saber que fa tres anys el PSOE va guanyar a la província amb un 34,6%; el PP en va obtenir un 32,9%; Vox, un 13,5%, i UP, un 7,6%. Aquesta tendència té lloc únicament a Sòria? No. La veiem en 16 províncies més, on el cotxe blau és: 1) molt per sobre d’un 40% de vot, com a A Coruña, Salamanca, Lleó, Zamora, Valladolid, Burgos, Segòvia, Àvila, Càceres, Conca, Albacete i Ciudad Real o 2) entorn d’un 50%, com a Palència (50%), Lugo (49%), Ourense (51%) o La Rioja (49%). El cotxe vermell va guanyar el 2019 en nou d’aquestes províncies, però avui a totes només els blaus (sense comptar Vox) superen el PSOE per més de 20 punts. Aquesta megatendència és decisiva a les enquestes que s’estan publicant. “Més Sòria”, com veuen, és el que és realment urgent i important per l’esquerra. I, després, les altres coses.
Les eleccions generals són més mapes que enquestes. Mapes que cal dominar: Sòria i Síria. Es nota molt, entre els estrategs, qui té un coneixement profund de la geografia política, les superfícies, escales i valors, i qui no. Els que no es caracteritzen per centrar-se en excés en les estimacions o el diferencial d’escons, i desconeixen els fonaments de l’elecció. Els missatges que dissenyen no acostumen a calar. Tornen una vegada i una altra a unes xifres entre escons i vots que no saben llegir. Avui ja és un fet que si el costat esquerre no encerta el missatge marc, encara per definir i compartir entre Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, el PP d’Alberto Nuñéz Feijóo, gràcies al seu avantatge estratègic en aquestes províncies, aconseguirà no només una amplíssima victòria electoral, sinó un govern de partit únic el desembre del 2023.
Ara anem una mica a Síria. Potser pot ajudar un principi d’acer en estratègia política: si el missatge principal és materialment Sòria, el Context serà culturalment Síria, i mai al revés. Quan el Context, així, amb majúscules, és més important que el vostre missatge, perdeu les eleccions, perquè si el Context (la pandèmia o la guerra a Ucraïna) es converteix en la causa, es corre el risc de titllar el vostre líder d’incomprès. I ningú no vota el que es queixa, o amb discursos de balanços de gestió. Com s’han d’unir Sòria i Síria? A través de l’audàcia de les reformes i els pactes. Només s’uneixen si hi ha un perquè, i és així precisament com es guanya. Per exemple, per José Luis Zubizarreta, assessor del lehendakari José Antonio Ardanza, promotor dels acords d’Ajuria Enea i un dels millors estrategs que ha donat Euskadi, la conclusió principal després dels comicis d’Andalusia és que Vox pot esdevenir irrellevant. Si se’n sap manejar l’absència, no hi haurà cap llop que s’hagi de témer. No és aquesta una idea central que uneix molts espanyols? L’esquerra s’hauria d’oblidar per això de Vox (i de Casado, sisplau) per vèncer. Deixar-lo en un racó i només prestar-li l’atenció justa que es mereix quan se la mereixi. Demà hi ha un cara a cara Sánchez-Feijóo al Senat. Podria ser una gran oportunitat per parlar més de pressupostos que dels pressupòsits mediàtics de l’última setmana. Sòria i Síria formarien juntes (una altra vegada). Estic convençut que el president recuperaria el seu millor paper. Quan l’audàcia en política és el primer, el segon i el tercer. Quan permeteu que els ciutadans escullin i volen quedar-se.
Demà hi ha un cara a cara entre Sánchez i Feijóo al Senat; podria ser una gran oportunitat