La guerra dels Rose

L’independentisme votat i, per tant, democràtic és d’un 52 per cent i això significa majoria absoluta. La mateixa democràcia diu que els més votats el 2017 i el 2022 van ser Ciutadans i el PSC, dos partits, el primer antindependentista i el segon no independentista. Això simbolitza que els partidaris de separar-se d’Espanya són majoria, però la realitat mostra que aquella mateixa majoria estan separats entre ells. Separats i divorciats, que és pitjor.

L’espectacle patètic de l’independentisme va començar després de l’octubre del 2017 amb la ruptura (una altra) entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras i, en aquell moment, la revolució dels somriures es va transformar en la festa major de l’acidesa. Escapçat per una justícia espanyola més propera a Vox que al PP, com han demostrat Villarejo i els seus enregistraments, l’independentisme que mana intenta proclamar la

L’independentisme intenta proclamar la independència cada un amb la seva tribu

independència cadascun amb la seva tribu, i en alguna d’aquestes tribus, bandes desarmades on es reparteixen carnets de botiflers i impurs. Són els que pretenen organitzar la república catalana, sigui amb proclamacions unilaterals des del Parlament o des del sofà de casa escrivint tuits i esperant retuits. Un grup que probablement ompliria el passatge Marimon en lloc del passeig de Gràcia.

I, enmig d’aquesta esquerda, apareix la manifestació de la Diada, el brillant nexe d’unió històric de tot l’independentisme, però convertit aquest any en La guerra dels Rose. S’ha decidit que el negre sigui (encertat i simptomàtic) el color corporatiu de la samarreta que ha llançat per a aquest Onze de Setembre l’ANC, una ANC que acaba el seu manifest sobre la manifestació de diumenge escrivint: “L’ANC buscarà els màxims suports per a la proposta d’una llista cívica formada per persones disposades a implementar el mandat de l’1 d’octubre”. És a dir, política sense polítics. I es llavors que, després d’aquest punt final, el president Aragonès va decidir apartar-se de la manifestació.

Malgrat tot no conec cap independentista del 52 per cent que hagi deixat de ser-ho malgrat els ingents esforços dels protagonistes polítics per aniquilar el passat. La notícia, al tancament d’aquesta edició, és que no se’ls hagi enviat a tots literalment a la merda, la versió escatològica de la paperera de la història. ●