Relleu a Downing Street

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Llevat que hi hagi una sorpresa majúscula, Liz Truss serà declarada avui guanyadora de les eleccions internes al Partit Conservador britànic i es convertirà en la successora de Boris Johnson com a primera ministra i com a nova líder tory. Els 160.000 militants conservadors han votat aquests dies entre l’actual ministra d’Exteriors i l’exministre d’Economia Rishi Sunak. Liz Truss serà la tercera dona que ocupa el càrrec de premier després de Margaret Thatcher i de Theresa May.

Amb aquest relleu culmina la crisi desencadenada els últims mesos al si del Govern i del Partit Conservador i que va acabar amb la dimissió de Johnson. Liz Truss rebrà una herència de problemes molt complexa. Johnson ha estat en el poder tres anys carregats d’escàndols i crítiques. Va arrasar a les generals del 2019 i al cap de pocs mesos va oficialitzar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Enmig d’una gestió de la pandèmia molt criticada, ja que va dubtar abans d’imposar un confinament nacional que hagués salvat milers de vides, va arribar a estar ingressat tres dies a l’uci. Tot i això, el seu programa de vacunes ha estat considerat un gran èxit.

La revelació de diverses festes a la residència oficial durant el confinament el va portar a mentir al Parlament, on va assegurar primer que les desconeixia i després que eren reunions de feina. El partygate, juntament amb diversos escàndols sexuals de diversos polítics conservadors, va enfonsar la popularitat i la credibilitat de Johnson.

Ha conreat una imatge bufonesca, i el gran llegat que deixa, per a bé i per a mal, és el Brexit, que fins ara ha ocasionat als britànics més problemes que beneficis. Les seves relacions amb la UE han estat sempre molt tenses, i fins i tot s’ha plantejat violar l’acord sobre el Brexit firmat amb Brussel·les referent al protocol d’Irlanda del Nord. La promesa que va fer de redistribuir la inversió i les oportunitats a les regions oblidades del país no s’ha complert, i llega a la seva successora una economia en deflació i una inflació desbocada causada pel mateix Brexit i la guerra d’Ucraïna. La gestió que ha fet de la política interna ha estat caòtica, en crisi permanent, menyspreant l’ètica i la veritat amb el seu populisme i les seves maneres. Johnson va deixar clar al juliol que no volia anar-se’n, i alguns tories creuen que intentarà tornar si la seva successora flaqueja.

Vista l’herència que li deixa el seu predecessor, la principal preocupació de Liz Truss, una vegada la reina Elisabet II li encarregui demà la formació de govern i nomeni els seus ministres, serà com lluitar amb el fort increment del preu de l’energia i de la inflació, que pot arribar al 13% a final d’any, i que el país entri en recessió.

De 47 anys, casada i amb dos fills, en la seva carrera política canviar de jaqueta ha estat una constant. Va militar primer en el laborisme, després en els liberals demòcrates per passar-se després als conservadors, on primer va defensar la permanència britànica en la UE per després convertir-se en defensora acèrrima del Brexit. La seva flexibilitat ideològica li va facilitar un ascens ràpid a les files tories. Thatcherista, de caràcter intens, és treballadora, directa i enèrgica, però poc empàtica.

Es preveu que el seu programa serà de tall neoliberal, però no presentarà el seu pla de xoc contra la crisi fins que s’instal·li a Downing Street, per bé que es creu que optarà per abaixar els impostos i ignorar la inflació. El gran repte de Liz Truss serà demostrar legitimitat com a primera ministra davant una societat britànica enfadada i empobrida per la crisi i que no l’ha elegit en unes eleccions, així com capacitat de lideratge al si del Partit Conservador, i entre les diverses faccions als Comuns. Caldrà veure si és capaç d’arribar a les eleccions generals previstes per a l’any 2024 i fer que els conservadors tornin a guanyar-les. ●

Truss, gran favorita per succeir avui Johnson com a premier i com a líder ‘tory’