L’addicció al compte enrere

Si una decisió s’ha de prendre en un període que va del moment X al moment Y, es prendrà a Y-0,01

barquessin quan els altaveus emeten el “last call”. D’exemples n’hi ha a cabassos, però pocs de tan rellevants com el de Michelle Bachelet, que va lliurar el controvertit informe sobre els abusos contra els uigurs per part del Govern xinès només onze minuts abans de deixar el càrrec d’alta comissionada de la ONU per als Drets Humans. Tic-tac. El tocatardanisme de Bachelet ha estat una tàctica per transitar pel camí del mig, i d’aquesta manera poder dir que les enormes pressions del Govern xinès només van aconseguir retardar, i no pas impedir, la publicació de l’informe, però en termes pràctics no va més enllà de l’espai simbòlic que tan bé coneixem per aquests verals.

Se sol dir que una de les claus de la política és “el control dels temps”. En aquests últims anys podem parlar del descontrol. S’ha consolidat un principi que podríem formular així: “Si una decisió s’ha de prendre en un període que va del moment X al moment Y, es prendrà a Y-0,01”. Avui, rara és la negociació que no acaba a l’últim instant. Una altra cosa és l’espectacle de llum i color que han tornat a donar els clubs de futbol en el tancament dels mercats, a les 23.59 del dijous. Els mitjans de comunicació i afins amb twitchaires de grandesa ja han transformat aquestes nits en les revetlles de sant Mercat, on els petards són rumors de fitxatges, la coca té forma de pizza i les fogueres s’encenen als despatxos. Les oficines de LaLiga feien tot l’aspecte d’una nit electoral, amb una cinquantena de professionals acreditats, però totes les operacions eren telemàtiques i no s’hi personaria cap protagonista. Tot fum, com el de l’hàbil vilanoví Gerard Romero, que va arribar a congregar 150.000 espectadors expectants al seu canal de Twitch Jijantes amb l’únic argument d’una sorpresa final. Avui la comunicació és prestidigitació i les audiències volen conills. ●