El dret al doble permís maternal

La llei diu que les 16 setmanes són intransferibles, tot i que cada vegada més jutges resolen a favor de l’anomenada maternitat ampliada en famílies monoparentals

La Beatriz té dos nadons i lluita perquè totes dues tinguin el mateix dret: ser cuidades per la seva única progenitora –és mare soltera per elecció– des del naixement i durant vuit mesos, tal com succeeix amb els nascuts en famílies biparentals, en què cada membre té 16 setmanes de permís. Fa dos anys va començar a batallar per aconseguir la maternitat ampliada: afegir al seu permís de maternitat el que li correspondria a un segon progenitor. El jutge va resoldre el cas a favor seu, però l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) va recórrer contra la decisió al·legant que és un dret intransferible.

El seu cas no és únic. Són centenars les mares que litiguen perquè se’ls permeti gaudir de 32 setmanes, perquè consideren que la llei discrimina els seus fills. Malgrat que la jurisprudència sembla que els és favorable, no hi ha un marc legal clar ni consens a les sentències dictades: alguns jutges hi estan a favor i d’altres els en deneguen el dret o els el concedeixen reduït. A causa d’aquest buit, les afectades esperen el pronunciament del Tribunal Suprem o l’aprovació d’una llei de famílies que no deixi els seus fills en “inferioritat” respecte a les famílies biparentals.

“Demanem el dret dels nostres fills a ser cuidats”, reivindica Beatriz Fernández, professora d’educació física, que viu sola amb la Lúa i l’Alma a Saxamonde, una vila de la localitat de Pontevedra de Redondela. Amb la Lúa encara al ventre, i com a família monoparental, aquesta gallega va iniciar els tràmits per poder ampliar el permís de maternitat. Els va iniciar després de llegir la notícia que anunciava que una dona al País Basc ho havia aconseguit tot just un mes enrere. Però, malgrat que el jutjat de primera instància de Vigo li va concedir el permís, l’INSS l’hi va denegar. El cas va acabar al Tribunal Superior de Xusticia de Galícia (TSXG). Ara depenia de la sort perquè, tal com afirma la demandant, a l’esmentat jutjat no hi ha “unificació de criteris” i segons la sala que toqui, la sentència pot ser favorable o no. “En una concedeixen el permís íntegre, en una altra, 10 setmanes, i en una altra, res”. A la Beatriz li va tocar la sala contrària a la concessió i van arribar a argumentar que sí que hi ha “un altre progenitor”.

Gràcies a una execució provisional va aconseguir gaudir del permís, tot i que ara l’INSS li reclama la quantia de la prestació. El Tribunal Suprem ho haurà de determinar. Mentre litiga, ha iniciat els tràmits perquè li concedeixin l’ampliació de maternitat per a l’Alma, que té un mes i mig.

Tots els experts consultats diuen que la tendència és dictar a favor de la maternitat ampliada. “Llegir la primera sentència que hi va haver a Espanya l’octubre del 2020 t’obliga a compartir l’argument”, explica Álvaro Iraizoz, vocal de la Societat Espanyola d’Advocats de Família (AEAFA). Considera que un nen no pot ser discriminat pel que fa a cures “perquè tingui un o dos progenitors”.

La jurisprudència sembla favorable a la maternitat ampliada, però hi ha un buit legal

El vicepresident de la Societat Catalana d’Advocats de Família, Ramón Quintano, també assegura que la jurisprudència tendeix cap a “l’ampliació o acumulació de permisos” i explica que si el Tribunal Suprem acaba dictant sentència, seria un criteri aplicable per a tot l’Estat.

Miriam Tormo, presidenta de l’associació Mares Solteres per Elecció (MSPE), lamenta el caos i la “indefensió” en què viuen moltes famílies monoparentals. Denuncia que el ministre Escrivá hagi assegurat que s’ha de solucionar el problema dels permisos de maternitat per una “qüestió d’equitat”, però que, paral·lelament, l’INSS busqui “cada vegada arguments diferents per denegar-ne l’ampliació”. I avisa que hi ha mares que un any després d’haver gaudit del permís continuen sense rebre la prestació.

Per l’advocada dedicada a dones i infantesa Emilia de Sousa, la legislació actual és “obsoleta” i confia que la futura llei de famílies empari totes aquestes dones, a la lluita de les quals atribueix el mèrit que s’aconsegueixi legislar aquesta situació. De Sousa basa les demandes en el fet que la decisió de denegar l’ampliació és “discriminatòria”. Mentre no arriba la llei, sembla que serà el Suprem qui haurà de desencallar una qüestió que divideix els jutges. Un pronunciament que podria dur-se a terme aviat. ●

LV La Beatriz viu en una vila gallega amb les seves filles, l’Alma i la Lúa