Nova llum sobre l’art de Josep Pons Frau

L’obra del pintor, fotògraf i ceramista mallorquí s’exhibeix en tota la seva plenitud al Museu de Mallorca

Vint anys han trigat els germans Cuki i Carles Pons a recopilar l’extensa obra del seu avi, l’artista mallorquí Josep Pons Frau, i aportacions i vida pròpia per aconseguir que s’exhibeixi al Museu de Mallorca, un dels millors centres expositius de l’illa. El títol, Josep Pons Frau, a plena llum, pretén servir d’introducció al recorregut que s’exposa a les sales del museu des d’un doble enfocament: la llum mediterrània que recull la seva obra, especialment singular als seus paisatges, però també vol treure a plena llum l’obra revisitada per altres artistes.

Josep Pons Frau (Sineu, 1883Palma, 1952) és un autor multidisciplinari, o pluridisciplinari, com li agrada dir al seu net Cuki, que va estudiar a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i que, al llarg de la vida, va desenvolupar un treball que uneix pintura, fotografia i ceràmica. La seva obra amb prou feines està disseminada perquè l’autor va comprar part de les pintures que va vendre, per tant, l’exposició, molt completa, presenta una enorme coherència i unitat.

Les fotografies li serveixen de model per pintar uns paisatges de la serra mallorquina, monumentals, amb diverses capes de llum que mostra la profunditat de les muntanyes, amb enfocaments suggeridors i arbres en perspectiva que trenquen la monotonia de les formes. L’exposició mostra també retrats familiars i alguns d’encàrrec, entre els quals el de l’escriptor mallorquí Miquel dels Sants Oliver, a més d’imatges de molins i de carrers i panoràmiques de Palma, amb una singularitat: amb prou feines es veu el mar.

Però les fotografies són alguna cosa més que un simple model d’inspiració; també són obres en si mateixes que mostren, amb una precisió d’antropòleg, una Mallorca desapareguda que va en

L’o ra pictòrica de l’artista alear se centra, entre altres temàtiques, en paisatges i detalls de la

amorar els primers viatgers que van ser a l’illa. Hi ha escenes rurals quotidianes d’una forma de vida de què ja només es té constància gràcies a treballs com el de Pons Frau, recollits en una publicació per l’Ajuntament de Palma.

L’obra de Pons Frau es completa amb treballs ceràmics que inclouen des d’imatgeria religiosa per il·lustrar misteris al santuari de la Bonanova fins a obres de caràcter eminentment pictòric que encara es poden veure a la glorieta d’una cruïlla a la finca Sa Vall, propietat del banquer Joan March, ara en mans dels seus hereus.

Tot i això, l’exposició no és una mera recopilació de l’obra diversa vida a la serra mallorquina. So re aquestes línies, una imatge del pintor, fotògraf i ceramista

que va desenvolupar l’artista. Gràcies al treball dels seus nets, Cuki i Carles Pons, l’obra s’actualitza i cobra una nova vida gràcies a col·laboradors tan diversos com els seus propis nets, un productor (Cuki), conegut entre altres feines per haver estat l’encarregat de la cerimònia d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona; l’altre, il·lustrador, que ha revisat l’obra del seu avantpassat. Així, l’exposició exhibeix il·lustracions de Carles Pons inspirades en l’obra del seu avi i es tanca amb un vídeo en què les teles de l’artista es transformen en obres en 3D en què se superposen fotografia, pintura i vídeo en un interessant joc de l’artista Mariona Omedes que dona vida a una nova obra diferent de l’original.

Aquesta exposició, modesta en aparença, guarda encara més sorpreses, perquè es va desplegant amb un efecte de matrioixca en què apareixen nous elements així que s’avança. En aquesta segona vida de l’obra de Pons Frau no només hi han col·laborat els seus nets. Un conegut gastrònom mallorquí, Tomeu Arbona, que es defineix com a autor d’arqueologia gastronòmica, es va inspirar en els productes que mostren les fotografies de Pons Frau per investigar en aquestes arrels de la gastronomia mallorquina que ara serveix al seu prestigiós taller gastronòmic de Palma.

En aquest efecte matrioixca també s’hi obre pas el disseny de moda. Sebastià Pons, un dels dissenyadors mallorquins de més reconeixement internacional, que ha arribat a mostrar la seva obra en desfilades a Nova York, presenta al museu algunes de les seves creacions en una mirada recíproca entre els dos autors en què els dissenys de Sebastià Pons miren als dissenys reals de les fotografies de Josep Pons. La pintora Christine Monrrow, per la seva banda, fa el seu particular homenatge a Pons Frau amb noves pintures d’obres realitzades per l’artista mallorquí, uns quadres que els nets del pintor van descobrir gairebé per atzar. L’última matrioixca és escultòrica, una sèrie d’obres de Ricardo Gago, amb escultures clarament inspirades en les composicions de l’autor de Sineu.

Amb tota aquesta exhibició de matèries diverses, l’exposició, que serà oberta fins al pròxim 11 de setembre, mostra un recorregut gràfic i biogràfic de l’autor a través de la seva obra, però, a més, pretén ser una indagació sobre la influència que ha tingut en generacions posteriors sobre disciplines tan polièdriques i interessos tan diversos com la gastronomia, l’escultura, la il·lustració o el disseny de moda.

L’exposició, comissariada per Carles Pons, amb la codirecció de Maria Gracia Salvà i Cuki Pons, és un joc de miralls en què es reflecteixen aquesta obra de llum violenta mediterrània, les llums i ombres de les fotografies que va fer l’autor al llarg de la seva vida, però sobretot és un joc en què l’obra de l’artista torna a sortir a la llum reinterpretada per nous autors. ●

L’exposició ha estat possible gràcies a l’ingent treball recopilatori de 20 anys dels seus dos nets