La Vanguardia (Català-1ª edició)
La immensitat de Brendan Fraser a ‘The Whale’ enamora Venècia
A l’actor li surt rodó el paper d’obès de 272 quilos al film d’Aronofsky
A la Coppa Volpi a la millor interpretació masculina cada dia li surten més nòvios. A l’arrencada de la mostra va agradar molt l’actor mexicà Daniel Giménez Cacho que Alejandro González iñárritu converteix en un famós periodista que torna a mèxic després d’anys expatriat a Bardo, falsa crónica de unas cuantas verdades.
Però uns quants dies i bastantes pel·lícules després, ricardo Darín va arrabassar el ceptre a Giménez Cacho per la seva irreprotxable interpretació del fiscal que va portar a la presó la cúpula de la dictadura militar a Argentina, 1985, un film de santiago mitre que ha estat més que ovacionat en aquest certamen.
semblava que un actor llatí s’emportaria el premi al millor actor fins que ahir va fer la seva aparició brendan Fraser, protagonista de The Whale, el nou film de Darren Aronofsky. Fraser és immens. immens com a actor i també immens de manera literal, perquè a The Whale és un home que pateix obesitat mòrbida, que viu per devorar quantitats ingents de pizzes, pots plens de pollastre arrebossat del Kentucky Fried Chicken, enormes entrepans desbordats de maionesa i tota mena de menjar porqueria que es pugui imaginar.
“Vaig haver d’aprendre a moure’m d’una manera nova per interpretar el paper”, explicava Fraser ahir en una roda de premsa posterior a la projecció de la pel·lícula, que es perfila ja com una de les favorites a aconseguir el lleó d’Or.
i és que el personatge de Fraser, Charlie, és un home de 272 quilos al caire de la mort per culpa de la seva obesitat, que amb prou feines pot desplaçar-se i que viu condemnat a estar-se al sofà del seu apartament durant tot el dia. en Charlie és professor de literatura i fa les classes en línia, però no encén la càmera de l’ordinador perquè sap que el seu aspecte desagradaria els alumnes.
la gent que el veu per primera vegada, com el repartidor de les enormes pizzes que va cada nit a casa seva, el consideren un monstre, però a mesura que avança la pel·lícula, l’espectador només veu un home carregat d’humanitat, sensibilitat, un ésser lluminós que ha decidit apagar el dolor amb el menjar i deixar-se morir lentament.
Aronofsky ha trigat 10 anys a portar al cinema aquesta obra teatral de samuel D. Hunter. el director novaiorquès no trobava l’actor que es prestés a interpretar un obès mòrbid. un dia va veure Fraser en una pel·lícula brasilera de baix pressupost i va saber que havia trobat el seu Charlie. Però el rodatge va tenir les seves complicacions, ja que a la dificultat de rodar en un espai tan petit s’hi va afegir la pandèmia del coronavirus.
malgrat això, el resultat ha valgut la pena i el director novaiorquès , que ja es va emportar el lleó d’Or el 2008 per El lluitador, ha entrat a les travesses per guanyar altre cop en aquesta 79a edició de la mostra que està exhibint cinema de qualitat.
The Whale –el títol és per la novel·la Moby Dick, una de les preferides del protagonista– pot servir perquè Fraser reprengui la seva carrera. l’actor va ser una gran estrella als anys noranta en pel·lícules d’acció com La mòmia en què tenia un cos envejable, però diverses lesions i un dur divorci el van portar a la depressió i a les pel·lícules de la sèrie b. Aronofsky ha redescobert ara els seus dots com a actor i l’espectador no podrà passar per alt la seva bonica veu. ●
“Vaig haver d’aprendre a moure’m d’una manera nova per interpretar el paper d’en Charlie”