La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sant Braithwaite
El danès debuta amb el gol del triomf en un altre esforç agonístic blanc-i-blau a San Mamés
Diego Martínez encomana un entusiasme poques vegades assaborit per l’espanyolisme. La seva capacitat per esprémer i portar a col·lació el millor talent dels seus jugadors ja és motiu de veneració a Cornellà. Aquesta suposa ara mateix la millor, potser l’única, coartada per a un club que ha tornat a decebre l’afició amb una planificació esportiva erràtica, coronada per una gestió incomprensible de la petició de sortida del seu millor jugador, Raúl de Tomás.
El setè projecte de Chen va començar fa tres setmanes, però va ser contra l’Athletic, a San Mamés, i després del tancament del mercat quan se’l va poder jutjar amb serenitat. I el que va ser manifest altre cop és que la plantilla és complidora i esforçada, però molt curta. Que la voluntarietat no arriba per crear futbol. L’equip és batallador, atrevit i insubmís, però les carències són palmàries. En forma de talent sobretot ofensiu. Contra l’Athletic es van sumar les lesions de Keidi Bare, Calero i Lazo. Van haver de debutar Simo (17) i Omar (18). I per si fos poc De Tomás encara exerceix d’element distorsionador. Com aquell xiulet molest que no se’n va mai i no permet avançar. Doncs malgrat tot això, l’Espanyol va aconseguir el triomf gràcies a un gol, un magnífic gol, de Martin Braithwaite. La nova estrella d’aquest equip, amb permís de Darder.
Va travessar la Diagonal dijous i per això, i fins i tot abans de vestir-se de curt, es va convertir en ídol perico. Només 48 hores després, Braithwaite es va coronar amb lletres d’or marcant un gol fonamental a San Mamés. El gol de la victòria. Però també el que serveix per donar tranquil·litat a un projecte ferit aquest començament de temporada. No ho va merèixer mai, l’Espanyol. Però aquest equip té una ànima irreverent, un esperit patidor. Competeix sempre. No li arriba per a gaire, cert és. Però gràcies a Diego Martínez està decidit a contradir totes les lleis futbolístiques. A Vigo ja va empatar de manera miraculosa i contra el Madrid fins i tot ho va merèixer. Això de San Mamés és un altre esglaó. I sant Braithwaite ho va fer possible.
No ho va dubtar l’entrenador de Vigo i va fer debutar tant el danès com Álvaro Fernández, que va deixar la porteria a zero per primera vegada aquest curs. Braithwaite amb prou feines va tenir protagonisme a l’inici, perquè l’equip perico només es va dedicar a defensar. A intentar sobreviure davant les allaus d’un Athletic amb personalitat i capacitat per arribar amb molts homes. Vini Souza es va multiplicar per tapar els Muniain, Sancet i Williams jr. Les arribades van ser constants sobretot per l’esquerra, on Berenguer va tornar boig Óscar Gil. En una d’aquestes internades, l’extrem va regalar un gol que va fallar Williams amb Álvaro Fernández superat. El mateix Berenguer va enviar un xut al travesser a prop del descans que va esgarrifar San Mamés per la seva violència.
On més se li noten les carències a aquest Espanyol és en la construcció. Pilotada fora. Aquesta va ser l’estratègia més buscada per centrals, laterals i fins i tot algun migcampista. Només Darder posa pausa. Tot i això, només Darder és molt davant de qualsevol. I de les seves botes en va sortir un pas que va posar Joselu en boca de gol, tot i que el seu xut se’n va anar desviat. Aquesta va ser la millor i gairebé única ocasió de l’Espanyol. Perquè les altres coses van ser córrer i patir. I patir i córrer.
I així va allargar el partit l’Espanyol. Sense concedir gaire i sense deixar de ser vertical a la recerca d’un miracle. Es va lesionar Keidi només deu minuts després de saltar al camp i Martínez va fer debutar Simo i jugar amb defensa de cinc. També es va trencar Calero i al final Lazo, fet que va permetre el debut d’Omar.
Quan l’Athletic més s’abocava sobre la porteria perica va aparèixer Braihwaite en un contraatac per marxar amb habilitat de dos rivals i batre Unai Simón. La celebració de la banqueta explica la importància d’aquest gol. D’aquest primer triomf, que dona tranquil·litat. Tot i que només de moment. ●
Diego Martínez perd per lesió tres jugadors: Keidi Bare, Calero i Juan Carlos Lazo
Els contratemps van fer que debutessin Simo, Omar i Lazo després de Fernández i Braithwaite