Bagnaia encén el Mundial

L’italià de Ducati ja truca a la porta de Quartararo: amb la seva quarta victòria seguida li ha retallat 61 punts en quatre curses i és a 30 del líder

El Mundial de MotoGP arribarà roent al Motorland d’Alcanyís, el 15 de setembre, amb la batalla pel títol incandescent. Ducati ja té el campionat on volia: amb les motos en plena forma, amb Pecco Bagnaia trepitjant els talons de Fabio Quartararo i amb el francès de Yamaha assaltat pels dubtes i temors. I amb raó. De dominar amb mà de ferro després d’enllaçar les victòries de Catalunya i Sachsenring, i aconseguir 91 punts sobre el pilot de Torí, a, en només quatre curses, notar-ne l’alè al clatell. Amb la quarta victòria seguida, la d’ahir a Misano, Pecco Bagnaia li ha retallat 61 punts. El Mundial és ben viu.

I Quartararo cada vegada està més inquiet. I desconcertat. No és una qüestió de gestió de la pressió –assegura el francès–, ni de problemes tècnics de la Yamaha. Però el fet és que porta quatre curses seguides sense ensumar el podi: ha sumat només 39 dels últims 100 punts possibles. El de Niça creu que la moto ha tocat sostre, en contraposició a l’exèrcit de les Ducati, que viuen el moment més dominador a la classe reina.

“Enfadat no ho estic, però sí frustrat. No he tingut cap problema sobre la moto, el ritme era més o menys el dels entrenaments, però no tenim res més. Sento que hem arribat al límit”, comentava Quartararo al micròfon de Dazn. El francès admet que Bagnaia és, sense cap dubte, “el rival que cal batre ara, està sent extremadament ràpid”. L’única esperança és que passin els dies i que arribi la gira transoceànica final (el Japó, Tailàndia, Austràlia, Malàisia), on no es competeix des del 2019 per la pandèmia. “Espero que als circuits que arribaran trobem alguna cosa positiva a la moto”.

Perquè Europa és territori Ducati. I Bagnaia. Va guanyar a Jerez, a Mugello, a Assen, a Silverstone, a Àustria, i ara a Misano. I arriba l’Aragó, on Pecco va vèncer amb bravura l’any passat el millor Marc Márquez de la tornada, amb Quartararo en un discret 8è lloc. “És un dels circuits més durs”, admet el francès, a qui la gira europea se li està fent molt llarga.

A Misano, el campió va aconseguir minimitzar-ne els danys, després de sortir vuitè i acabar cinquè, davant d’Aleix Espargaró. No va poder competir mai amb les Ducati –el van superar tres, i no en van ser més perquè Miller va caure durant la segona volta i després també Bezzecchi–, i fins i tot el va superar l’Aprilia de Maverick Viñales, que va aconseguir al seu tercer podi amb la marca de Noale.

Bagnaia tenia la cursa de San Marino marcada en vermell a l’agenda perquè sabia que a la seva pista fetitxe hi tenia una gran ocasió de continuar retallant punts a Quartararo. Va sortir del cinquè lloc de la graella, va començar darrere de Miller i Bastianini per aconseguir-ne el comandament durant el tercer gir, aprofitant la caiguda del seu company i un bon avançament intimidatori al seu paisà de l’equip Gresini, amb qui mantindria un duel estel·lar per la victòria.

Durant 16 voltes, de la tercera fins a la 19a, va semblar que la lluita podia ser entre Bagnaia i Viñales, però el de Roses es va descavalcar quan faltaven set girs, quan el va avançar Enea Bastianini, pilot de segones parts de cursa. Llavors va començar una pugna tensa entre les dues Ducati que gairebé va provocar un infart al director esportiu dels de Borgo Panigale, Paolo Ciabatti. “Al final, és el resultat que esperàvem, primer i segon, però és veritat que les dues últimes voltes he tingut el cor

“No estic enfadat, però sí frustrat: veig que hem arribat al límit de la moto”, tem el campió Quartararo