La Vanguardia (Català-1ª edició)
Evenepoel, així pateix un líder
El belga cedeix mig minut però supera les envestides de Roglic i un valent Mas a Sierra Nevada, i compareixerà l’última setmana vestit de vermell
La qüestió és inevitable: l’observador es pregunta què deu pensar Remco Evenepoel, el líder de la Vuelta, quan veu que els seus companys es difuminen i fins i tot s’estavellen contra l’asfalt quan més els necessita (Fausto Masnada) i com els seus rivals esmolen els ganivets: els Jumbo de Roglic (campió el 2019, 2020 i 2021), els Movistar de Mas, els Ineos, que tenen Carlos Rodríguez però no són el que havien estat fa cinc anys, fins i tot els AG2R.
David de la Cruz, que ahir es va passar bona part de l’etapa escapat juntament amb 28 valents més, hi entén molt, d’això. Pedala per a Astanà, dofineja per a Supermán López i fa uns mesos, en una entrevista per a aquest diari, confessava:
–En una cursa de tres setmanes sempre hi ha un dia dolent. Sempre n’hi ha.
Què estaria pensant Evenepoel? S’aniria dient que aquells 48 segons perduts contra Roglic el dia anterior havien estat el preu que calia pagar per l’inevitable mal dia, De la Cruz
O n’hi hauria més?
I com refer-se’n? Com abordar el dolor que ara venia, el pes de l’etapa reina, esquitxada per un ventall de terribles alts i coronada amb un llarg ascens de gairebé 29 km fins als 2.510 m d’altitud d’Hoya de la Mora, a Sierra Nevada, amb pendents inicials de fins a un 20%?
Els temibles pendents ara són reals i, de sobte, Evenepoel recupera un peó (Vervaeke, despenjat del grup dels 29 valents) i sembla engegantir: fa un pas endavant, una dent menys i cames per què us necessito. Encapçala el grup favorit.
Mireu el líder!
Aquí tenim el líder, o potser acaba d’estendre una cortina de fum. En realitat no va del tot bé i això és normal: Evenepoel (22) és més rodador que escalador, és més classicòman, sens dubte no és un ciclista d’alta muntanya. Evenepoel és compacte i dixit? rocós, amb el seu 1,71 m d’alçada i els seus 61 quilos, no és un nyicris de cames com pals, les cames de Contador, les del Froome que ara ascendeix a l’autobús de cua o les del pollastre Rasmussen, i per això, de seguida que s’allarga el pendent i es dispara l’altitud, al belga se li inflen les cuixes com si fossin pernils i entra en crisi.
Supermán López salta, Enric Mas salta i Roglic s’amaga, que s’ensuma el seu moment, potser la presa és calenta. L’eslovè no salta. Prefereix esperar. Evenepoel ja està definitivament sol, ha de pensar. Entén que disposa d’una renda decent, no definitiva, sobre els seus rivals més propers (1m49s sobre Roglic, 2m43s sobre Mas): abaixa la mirada, analitza cadència i watts i busca el seu lloc al món.
Cal patir.
En aquest punt, a nou quilòmetres de meta, l’etapa és un desordre, un degoteig d’escapats que premen l’orellera i atenen les ordres dels seus directors.
Igual que Vervaeke s’ha aturat per ajudar Evenepoel (la seva tasca és minúscula, Vervaeke no pot més), també s’atura Carapaz per assistir Carlos Rodríguez (Rodríguez cedeix mig minut amb els bons, la seva batalla amb Juan Ayuso, company generacional, és magnífica) i s’atura De la Cruz (el dofí de Supermán) i, en aquest escenari, Mas treu petroli.
Com Evenepoel, Mas tampoc no té peons –Valverde i Veronano venen–, però té cames primes i se sent a gust, és el seu terreny, l’alta muntanya, i per tant, se’n va darrere de Supermán i roba segons als altres, Evenepoel i Roglic, i per uns instants fins i tot acaricia la segona plaça de
Cuixes com pernils, rocós, Evenepoel és més rodador que no pas escalador: a l’alta muntanya agonitza
Roglic, campió el 2019, el 2020 i el 2021, entén la mecànica de la Vuelta: ahir va retallar 15 segons
la general, aconsegueix restar 40 segons a l’eslovè, que ara es cansa d’esperar després d’Evenepoel i, a 1,5 km de la meta, també el castiga.
Cal patir! Evenepoel sembla carn de canó. Analitza xifres, calcula, especula, pedala, que no s’allunyin massa, no s’ha de perdre’ls de vista, dilluns toca jornada de descans...
Tot serveix per buscar recursos.
Els pensaments el porten a bon port. Aguanta l’envit, aguanta com havia aguantat el dia anterior, però cedeix 42 segons contra Mas (36 més la bonificació de sis segons pel seu segon lloc; Thymen Arensman s’imposa, l’únic escapat que braceja fins a la vora) i quinze contra Roglic.
I l’observador es diu: hem vist un altre mal dia del belga, o Evenepoel està a punt de caure, com el púgil al ring? ●