La Vanguardia (Català-1ª edició)
O’Leary obre la batalla de les aerolínies
El directiu de Ryanair impulsa un agressiu pla de creixement mentre la competència es ressitua després de la pandèmia
El conseller delegat de Ryanair, Michael O’Leary, controla a la perfecció els tempos escènics. Mostra un dels seus somriures característics, vorejant el to teatral, mentre un periodista grec li fa una foto a la seu de l’aerolínia a Dublín. Tan aviat com acaba es torna a posar seriós i repassa a tota velocitat les xifres de negoci d’aquest estiu i les previsions per al tancament de l’any fiscal.
Aquesta dualitat entre la imatge pública que projecta O’Leary a Europa i la mà fèrria amb què dirigeix el grup aeri també es palpa a Irlanda, país de naixement de la companyia. Mentre que al continent Ryanair simbolitza el model de línia aèria de baix cost més agressiu i alguns acusen el conseller delegat d’abusar de l’histrionisme, a l’illa l’aerolínia és motiu d’orgull nacional i sovint l’elucubren amb una eventual candidatura d’O’Leary a la presidència del govern, possibilitat que ell sempre ha negat fins ara.
Les declaracions cridaneres d’O’Leary –la setmana passada va provar de desqualificar els sindicats promotors de la vaga de Ryanair a Espanya qualificantlos de comunistes i nostàlgics soviètics– tapen sovint els èxits econòmics del grup. També l’estratègia que impulsa per mirar de menjar-se la competència, en plena ressaca postpandèmica i encara amb unes finances fràgils malgrat la recuperació dels viatges. Aquest agost Ryanair ha batut rècord de passatgers (16,9 milions de viatgers respecte als 14,9 milions de l’agost del 2019) i ha mogut a la setmana una mitjana de més de 3.000 vols cada dia, gairebé el doble dels 1.600 vols del seu següent competidor, EasyJet, segons dades d’Eurocontrol. La proporció mitjana de seients buits per vol va ser d’un 4% per segon mes consecutiu, enfront d’un 3% a l’agost del 2019, un dels factors d’ocupació més alts del sector. La companyia consolida així la seva posició com a primera aerolínia a Europa per nombre de passatgers i com a cinquena al món, indiquen dades de la consultora Cirium. Ara bé, malgrat que la quota de mercat és més gran que abans de la pandèmia (18% aquest estiu respecte a un 12% de Lufthansa i un 10% d’IAG), la rendibilitat està per sota dels nivells precovid. El primer trimestre del seu actual any fiscal, de l’abril al juny, va guanyar 170 milions d’euros, quan el mateix període del 2019 va obtenir 243 milions de beneficis malgrat transportar menys passatgers. Uns resultats que, amb tot, superen els dels seus competidors immediats. La britànica EasyJet va perdre 135 milions d’euros el mateix trimestre, i Wizz Air es va deixar 285 milions de l’abril al juny. IAG, propietari d’Iberia, British Airways i Vueling –única companyia del hòlding comparable a Ryanair pel que fa a model de negoci– va tancar el període del març al juny amb un benefici de 133 milions d’euros.
Per a aquest exercici, O’Leary espera acostar-se als mil milions d’euros de beneficis, assegura durant una trobada amb periodistes europeus a Dublín. La incertesa i el context inflacionista no frenen els seus plans de creixement, afegeix. Al contrari. El grup aprofita que altres aerolínies pateixen per accelerar la seva expansió, augmentar quota de mercat i ingressos. “Sortirem reforçats de la pandèmia, hem tornat amb més força que d’altres, perquè hem mantingut els nostres pilots i tripulants actualitzats amb les seves hores de vol”, assegura. El seu objectiu és passar dels 165 milions de passatgers que preveu transportar aquest
La companyia incorpora 73 avions nous i 100 pilots, i obrirà 15 bases malgrat els conflictes laborals
any fiscal a 225 milions per al període del març del 2025 al març del 2026. Per acompanyar aquesta expansió, ha pactat la compra de 210 avions en tres anys a Boeing, que ja n’han rebut 73. A més, aquest any contractarà 100 pilots, i espera obrir un nou centre d’entrenament a Espanya o Portugal el 2023, a més de 15 noves bases, que afegiria a les 90 actuals.
Tot això, malgrat els conflictes laborals oberts en alguns dels seus principals mercats, com ara Espanya. El sindicat USO manté la convocatòria de vaga entre els tripulants de cabina fins al 7 de gener de l’any vinent. “Ja poden fer tot el que vulguin, tanmateix no hi negociarem”, repeteix O’Leary. El directiu esgrimeix un acord amb CC.OO. –aquests sí, de tradició comunista– per negociar el conveni col·lectiu a l’aerolínia. Decisions implacables amb un somriure simpàtic mentre continua la seva expansió. ●