Quan la religió mata

Setembre comença fort des del punt de vista informatiu. Hi ha dies que us he de reconèixer que a l’hora d’escollir un tema per escriure en aquesta secció em costa de trobar-ne un que no sigui repetitiu o que pugui convidar a fer alguna reflexió conjunta sobre el que passa. En canvi, hi ha dies, com ahir, que en disposo de tants que no sé per on començar. Així, m’agradaria escriure’ls sobre la mala sort de ser català i viure en una comunitat on els ciutadans paguem íntegrament l’impost de patrimoni, per decisió de la Generalitat, a diferència dels nascuts a la Comunitat de Madrid, que no paguen ni un euro. Això fa que gairebé la meitat (un 45%) del total de la recaptació d’aquest tribut a Espanya es pagui a Catalunya. L’editorial que hem encarregat avui ho explica d’allò més bé.

O m’agradaria referir-me a la contundent negativa expressada ahir pel president francès, Emmanuel Macron, al projecte Midcat en la línia dels seus predecessors. Els seus interessos energètics de país passen per sobre dels interessos de la Unió Europea, encara que ja no pugui presumir de la seva energia nuclear perquè dels 56 reactors nuclears francesos, 32 estan aturats. O referir-me a la situació de bloqueig que viu el Consell General del Poder Judicial a Espanya, que dura gairebé quatre anys, i al president d’aquest òrgan, Carlos Lesmes, que està sent objecte d’una intensa campanya de desprestigi per intentar superar aquesta paràlisi.

Però el que em revolta infinitament no és si com a ciutadà del primer món pagaré més o menys impostos o si gaudiré de la justícia que crec que em mereixeria, sinó la situació que es viu en països com l’Iran, on es pot condemnar a mort un ésser humà per ser homosexual. Dues ciutadanes iranianes, la Zahra, de 31 anys, i l’Elham, de 24, han estat acusades de “corrupció” per “promoure” l’homosexualitat i el cristianisme. Des de la instauració de la República Islàmica el 1979, l’homosexualitat es castiga amb la mort a l’Iran, el país que més dones executa a tot el món. No cal estendre’s gaire més per criticar aquesta autèntica canallada, que no s’aguanta per cap raó religiosa.