Una oportunitat perduda

Gairebé un 62% de la ciutadania xilena diumenge va rebutjar un nou text constitucional. Aquest rebuig ha superat les previsions més pessimistes i s’ha produït de forma incontestable a totes les regions del país. El document ara rebutjat era marcadament progressista. Defineix Xile com un Estat social i democràtic de dret, reconeix i defensa els drets dels seus pobles originaris –prop d’un 12% de la població del país i històricament marginats– i garanteix els drets de les dones. L’articulat proposa un model de país avançat, solidari, conscient de l’emergència climàtica que vivim i actiu contra aquesta crisi. A causa del paper subsidiari que la Constitució vigent atorga a l’Estat, el nou text n’hi concedia un de més actiu que garantís drets bàsics com el de l’habitatge o l’educació. La Convenció Constituent va dibuixar un ideal de societat que ara ha estat impugnat per una majoria de xilens i xilenes.

Les raons d’aquesta impugnació són complexes. D’una banda, els sectors populars, a qui la nova Constitució podria beneficiar més, semblen haver-se desconnectat gradualment del procés constituent i dels seus resultats. El canvi del context econòmic i polític des dels inicis dels treballs de la Convenció en part ajuda a explicar aquest distanciament. En aquest moment, aquest context està marcat per l’alta inflació, el deteriorament del tipus de canvi peso-dòlar i l’augment dels tipus d’interès. En aquest marc, qüestions com la plurinacionalitat de l’Estat o els drets indígenes han passat a ser secundaris. D’altra banda, i connectat amb això, sembla que la Convenció no ha pogut, o no ha sabut, comunicar adequadament la importància de la seva feina i dels seus resultats. Això, alhora, prepara el terreny perquè les campanyes de la por o les fake news orquestrades des de diferents sectors tinguin més capacitat de configurar els punts de vista de la ciutadania.

A més, cal esmentar que la campanya de rebuig es va estendre més enllà dels partits de dreta i va concitar el suport de figures polítiques del centreesquerra, incloent-hi exministres de governs de la Concertació. Aquests, malgrat que reconeixen que és necessari un nou text constitucional, van criticar el model de descentralització de l’Estat i el caràcter plurinacional que s'hi havien proposat, entre altres coses.

El rebuig de la nova Constitució afecta inevitablement la imatge del Govern i del president Gabriel Boric i precipitarà canvis a l’Executiu. Boric va arribar al càrrec enmig d’un clamor popular per transformacions profundes, per la qual cosa el resultat de diumenge constitueix indiscutiblement un revés per al mandatari.

D’altra banda, a partir d’ara s’obren diversos escenaris possibles, des de la convocatòria d’una nova convenció fins que el text vigent es reformi parcialment. El que sí que sembla clar és que l’opció de mantenir la vigència de la Constitució actual no té un suport ampli entre la ciutadania.

Que el país necessita canvis és indubtable. Xile és una societat fortament

La plurinacionalitat proposada a Xile va ser criticada per figures del centreesquerra

desigual, dependent d’un model econòmic extractivista i amb un Estat que durant dècades va cedir les seves responsabilitats en salut, pensions o educació a la iniciativa privada. Les mobilitzacions del 2019 van expressar el desig ciutadà de suprimir la matriu estatal heretada de la dictadura. Per aquest motiu, el resultat del plebiscit de diumenge és una oportunitat perduda per al canvi, ara com ara...