Macron i les cabres del Pirineu

“Plagiaré un dels meus predecessors: no sé per què hauríem de saltar com cabres del Pirineu sobre aquest gasoducte [Midcat], per dir que resoldrem el problema del gas”.

Paraules d’Emmanuel Macron ahir a París després d’entrevistar-se amb el canceller alemany Olaf Scholz a propòsit de la crisi energètica europea. To eixut per enterrar, possiblement de manera definitiva, la solució avalada per Alemanya, Espanya i Portugal per reforçar la xarxa gasista europea amb aportacions de la península Ibèrica (gas d’Algèria i gas liquat regasificat a les vuit plantes que hi ha a les costes d’Espanya i Portugal). Paraules antipàtiques que revelen un notable enuig amb aquest afer.

No saltarem com cabres del Pirineu per donar més poder estratègic a la unió d’interessos entre Espanya i Portugal, i tampoc no farem el cabrit davant Alemanya el veritable interès de la qual és esquivar com pugui el tall de combustible rus (confirmat ahir per Moscou) i començar a teixir una xarxa de gas i hidrogen verd amb el nord de l’Àfrica a través de la península Ibèrica. Aquest és el veritable missatge de Macron.

Si Alemanya té un drama amb el gas rus ja l’ajudarà França directament. El Govern francès té en projecte la instal·lació d’una planta flotant de regasificació al port de Le Havre (Normandia) que podria enviar combustible a Alemanya a través de la seva xarxa septentrional. [França té dues xarxes de distribució de gas, una al nord i una altra al sud, mal comunicades entre si, i gestionades per empreses diferents. L’empresa del sud és favorable al Midcat].

A canvi, França comprarà més electricitat a Alemanya. Aquest és el tracte anunciat ahir a París. Efectivament, Électricité de France es troba en dificultats, ja que la meitat dels seus 56 reactors nuclears presenten un rendiment molt baix per problemes de manteniment de reparació costosa i lenta.

Abreujant: París no vol que la relació de forces a l’interior de l’eix franco-alemany es vegi afectada per la crisi energètica. França no vol perdre poder logístic davant Alemanya, després de menjar-se el rebuig alemany de l’energia atòmica, amb tots els perjudicis que això ha comportat per a la seva potent indústria nuclear, desitjosa d’exportar tecnologia arreu del món.

A Macron no li agraden les cabres del Pirineu, no li agrada el Midcat, tampoc no li agrada el corredor Mediterrani (hi

França dona un cop de porta a Espanya un dia abans del duel Sánchez-Feijóo al Senat

haurà problemes de connexió dels trens de mercaderies espanyols amb la xarxa ferroviària francesa quan el corredor comenci a funcionar des de València) i tampoc no l’entusiasma la connexió amb la xarxa basca d’alta velocitat. A Macron no li agrada una amistat reforçada entre Espanya i Alemanya, ja que s’estava treballant amb Mario Draghi una amistat reforçada amb Itàlia, que ara ningú no sap com acabarà.

Hi ha arguments tècnics, esclar. Els informes exhibits ahir pel president francès diuen que les actuals connexions amb Espanya (dos modestos gasoductes que van pel País Basc i Navarra) no estan a ple rendiment avui. La veritat és que abans de l’estiu aquests dos gasoductes anaven al màxim de capacitat enviant gas a França. I la veritat és que l’electricitat que en aquests moments Espanya ven a França està generada amb gas, és a dir, que els cables d’alta tensió també transporten gas a l’altre costat del Pirineu.

Pedro Sánchez compareix avui al Senat i potser salten les cabres del Guadarrama. ●