Un dia per arriscar

Hi ha una frase de William Faulkner que va que ni pintada per a la sessió d’avui al Senat, en què es veuran les cares i confrontaran programes Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo: “No pots nedar cap a nous horitzons si no tens el valor de perdre de vista la costa”. En efecte, els líders del PSOE i del PP han de córrer riscos en el debat, encara que les eleccions siguin lluny. L’un i l’altre s’hi juguen la credibilitat, perquè el moment econòmic i social és extremadament complicat. Els dos polítics han de parlar a la gent de coses que la gent entén i aquí no s’hi valen subterfugis.

Sánchez intentarà seguir desgastant Feijóo, a qui aquest cara a cara l’ha agafat amb el pas canviat, recordant que s’han oposat a aprovar al Congrés mesures energètiques que havien defensat públicament

El debat al Senat afavoreix el bipartidisme, perquè l’atenció se l’enduran PSOE i PP

abans. Feijóo procurarà no cometre errors perquè sap que les enquestes el situen al davant i insistirà que algunes de les mesures d’aquest Executiu –com la baixada de l’IVA del gas al 5%– les va adoptar després que les proposés el PP. El que reconeixen tant el Govern central com l’oposició és que aquesta sessió de la Cambra Alta afavoreix el bipartidisme i contribueix a concentrar el vot en detriment de les formacions minoritàries. No només pel que s’hi juguen, sinó també perquè els portaveus al Senat no són persones que l’audiència identifiqui.

Sánchez voldrà aparèixer com un polític que ha girat a l’esquerra i Feijóo com un dirigent que circula pel centre. Com a Fins que li va arribar l’hora, un spaghetti western de Sergio Leone però en el guió del qual va intervenir Bernardo Bertolucci, tots dos s’enfrontaran en un duel que permetrà conèixer l’entitat de cada un, encara que no siguin Henry Ford i Charles Bronson. Aquest últim diu una frase premonitòria a la pel·lícula, que haurien de tenir present els contendents del Senat com a advertència: “Potser les meves armes li semblen molt simples, però fan forats prou grossos per resoldre els petits problemes”. La política espanyola no pot començar el curs amb més emocions. Esperem que les armes de tots dos no ens foradin encara més les nostres butxaques. ●