Esperant un miracle

Comencem el curs abocats a diverses catàstrofes alhora: la climàtica, l’energètica, l’econòmica, la social, la guerra. amb paraules i conceptes nous per descriure el nostre estat d’ànim: futurofòbia, ecoansietat, solastàlgia. totes tenen un nexe en comú: la visió d’un futur gairebé apocalíptic i la sensació que no s’està fent res amb prou dimensió per canviar el curs de les coses. res que vagi més enllà del que cadascú pot fer a nivell individual, com menjar menys carn, desplaçar-nos diferent o estalviar energia, seguint el mantra que tothom hi ha de posar el seu gra de sorra.

anem sobrats de mals auguris i som incapaços de visualitzar solucions de magnitud per impedir que es compleixin. D’imposar-nos un repte pel qual treballar plegats. No sabem com serà el futur, o més ben

Desmobilitzats, veiem amb quina facilitat ens acostumem a transitar per pandèmies i guerres

dit, tots els pronòstics ens diuen que serà pitjor, i no som capaços d’imaginar si podem fer alguna cosa perquè no ho sigui.

ens resignem a viure el dia a dia. alguns busquem coses que millorin la nostra relació personal amb el planeta, amb els altres i amb la nostra pròpia existència. Ja sigui en forma de veganisme, de meditació o de passar fred o calor. D’altres es miren aquestes pseudosolucions individuals amb sarcasme i prefereixen viure fent veure que no passa res.

estem desmobilitzats. Concentrats en les nostres situacions personals i veient amb perplexitat amb quina facilitat ens acostumem a transitar per pandèmies i per guerres. esperant el que ha de venir com si fos només una nova temporada dels milions de sèries que ens evadeixen i donen temes de conversa. ens encaminem a la tardor tenint a l’abast el bombardeig més gran de ficció i entreteniment de la història i el que més abunda són les distopies o els relats intimistes i personals.

mentre alguns multimilionaris visionaris preparen la fugida del planeta terra com si protagonitzessin una sèrie de ficció, la resta ens entretenim amb les pantalles, amb el nostre dia a dia o amb polèmiques de poca volada. Com si confiéssim en els miracles, que algú ho arreglarà o que els que pronostiquen el futur s’equivoquen, com tantes vegades. sense propostes visionàries per a nosaltres. benvinguts al nou curs. ●