La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’angoixa de la nàufraga de la Barceloneta: “i el meu gos?”
Després de sis hores al mar, la dona no estava angoixava pel seu estat, sinó per saber on era la seva mascota
Diumenge una dona russa esportista d’uns 30 anys es va llançar al mar a la platja de Sant Miquel, a la Barceloneta. Eren les 20 hores. A la sorra hi havia la tovallola, la roba i el telèfon mòbil. Res de tot això no va cridar l’atenció de la resta de persones que hi havia a la zona, però sí el gosset de la banyista, que mirava les onades amb molta inquietud.
Passaven les hores i una parella va trucar a la Guàrdia Urbana. Una vegada descartada la idea que es tractés d’una triatleta que ja hagués arribat a la costa per un altre punt (una alarma infundada recurrent), es va activar un dispositiu de recerca, que va incloure un helicòpter.
Un vaixell de Salvament Marítim, de la Guàrdia Civil del Mar i especialistes subaquàtics de bombers, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, entre d’altres, es van afegir a la recerca. Tot es va interrompre a les dues de la matinada. Les previsions a aquelles hores eren molt pessimistes. Gràcies a la placa amb el número de telèfon que tenia el gosset se’n va identificar la propietària.
Els investigadors van saber que era russa, establerta a Barcelona i que travessava una sotragada emocional per una recent ruptura sentimental. La seva mare va viatjar a Barcelona per acompanyar-la i fer-li més suportable el desengany. Tant ella com l’exparella, que va acudir a la platja quan va conèixer els fets, en van descartar el suïcidi.
Van explicar que la desapareguda és una excel·lent nedadora, acostumada a llargues distàncies en aigües obertes, un esport que practicava cada tarda. El temps els va donar la raó. A la banyista la va sorprendre un fort corrent que la va portar mar endins. Va decidir deixar-se portar, en lloc d’esgotar-se provant de lluitar. Els pescadors diuen que la majoria
Sis hores al mar poden ser moltes... o poques. Una experiència inoblidable o un malson. Amb sis hores (el temps que va passar la dona rescatada a la Barceloneta), vent a favor, bona forma física i preparació (específica, de natació al mar), un nedador experimentat en aigües obertes podria cobrir fins a 20.000 metres (aquí no es parla de quilòmetres ni de milles sinó de metres, i la idea és invertir una hora a cada tres d’ofegats saben nedar. Si hagués tingut pànic, la por l’hauria arrossegada fins al fons. Amb un excel·lent estat físic i mental, la dona va flotar mentre el mar la dirigia cap a uns puntets amb llum. Els llums eren els dels mercants fondejats que esperaven per atracar.
Era a unes dues milles nàutiques de la costa, és a dir, a uns 3,7 quilòmetres. La temperatura de l’aigua, d’uns 28 graus, era ideal per a algú que havia de passar tant de temps al mar. La peculiar nàufraga cridava de tant en tant. La seva fortalesa va ser recompensada a les quatre de la matinada, sis hores després que tot comencés.
La torre del pràctic del port de Barcelona va rebre una trucada insòlita d’un vaixell que esperava l’arribada del pràctic per a les maniobres d’atracada i amarratge. “Hem llançat un salvavides a una dona a la deriva”. El port va alertar la policia portuària i hi va enviar la llanxa més propera amb dos tripulants. La van treure de l’aigua. Els va sorprendre el seu
L’alarma es va activar quan el gos de la dona va començar a lladrar i a mirar les onades amb molta inquietud
estat d’ànim. Ni tan sols tremolava. Quan va veure l’ambulància va voler rebutjar-la. “No necessito un hospital, només retrobarme amb el meu gos”.
Els agents li van explicar que la seva mascota estava perfectament i havia estat recollida per una organització que treballa habitualment amb la Guàrdia Urbana, Help Guau. L’animal va ser traslladat a unes instal·lacions municipals. Llavors va acceptar anar a l’hospital del Mar. Al centre sanitari la van examinar. Al migdia li van donar l’alta. ●
d’onades i corrents sobtats, o enrampades o marejos, la sessió pot esdevenir un autèntic infern. Abans de tirar-se a l’aigua alegrement convé recordar que al mar no hi ha enlloc per parar a descansar i menys agafar-se. Per això (molts ho obliden) cal estar doblement entrenat, conèixer la tècnica, saber llegir els corrents i com aprofitar-se’n o sortir-ne, aprendre a esquivar les pelagies i anar sempre lligat a la boia (una espècie de dònut fluorescent inflable on es recomana portar aigua, el mòbil i llum en el cas que se surti de nit).
Tan evident com que no es pot pujar l’Everest en xancletes és que no es pot sortir al mar sense respecte. Amb saber nedar molt bé no n’hi ha prou.